La vida de fe és una opció de
vida. No és un exercici intel·lectual, tot i que necessitem de la raó per
comprendre i explicar la nostra experiència interior. La fe es viu i és font de
vida. La pregària ajuda a mantenir-nos dempeus tot i els moments difícils.
Gràcies al silenci interior podem escoltar confiats la veu d’aquell que és amor
i ens sosté. “Demaneu, i Déu us donarà;
cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el
qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.¿Qui de vosaltres, si el seu fill li
demana pa, li donarà una pedra?” (Mt 7,7-9)
Les persones som responsables
dels actes que fem. És cert que serem jutjats per allò que hem fet, però també
és important l’actitud interior que tenim quan actuem. Tant important és allò
que es veu com l’alè interior que motiva les conductes humanes. El seguiment de
Jesús comporta una manera de viure i relacionar-nos fonamentada en l’amor i
l’estima pels altres. “Però si el malvat
deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. Si
reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que
viurà”. (Ez 18,27-28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada