La decisió del govern del
PSOE-Podemos de declarar l’estat d’alarma per combatre la propagació dels
Covid-19 sembla encertada. Ens trobem davant d’una situació excepcional que
reclama la màxima atenció i col·laboració institucional. El que no són
encertades són les mesures adoptades per combatre el virus. Són insuficients i,
algunes, equivocades. Els moments d’extrema tensió permeten descobrir les dimensions
ocultes dels dirigents polítics. Els subconscients es manifesten i evidencien intencions
amagades. Penso que la proposta del govern de l’Estat confirma la seva escassa fe
en el model d’estat descentralitzat i desconcentrat que, amb limitacions, és l’Espanya
de les autonomies. A la primera de canvi, quan la pandèmia està descontrolada
en alguns punts d’Espanya, per incompetència d’algunes autoritats i l’incivisme
d’alguns ciutadans, ressorgeix la vella idea d’un Estat centralitzat. L’Espanya
una i sota control s’imposa com únic camí per resoldre la crisi. Com si
envoltant-se amb el patriotisme espanyol fos suficient per guanyar el combat
contra el virus. Les paraules del president Pedro Sánchez apel·lant a la unitat
d’Espanya no deixen cap dubte.
El patriotisme èpic és ranci i poc
eficaç per combatre el coronavirus. L’estratègia del govern de l’Estat és errònia. Davant de crisis d’aquest tipus calia
adoptar una estratègia totalment descentralitzada. Al contrari del que s’ha
fet. Calia confiar totalment, sense dubtar-ne, en la capacitat de gestió de la
política sanitària i d’ordre públic dels poders descentralitzats de les
diferents Comunitats Autònomes. L’Estat, d’acord amb el model d’organització
vigent fins ara, està basat en un sistema de traspassos de competències o de
concurrència de competències. Aquest disseny atorga a l’Estat un paper diferent,
no de principal protagonista en el desenvolupament de les polítiques públiques,
sinó com facilitador del treball de les diferents Comunitats Autònomes (CC.AA).
El Ministeri de Sanitat no té capacitat operativa per la transferència de les competències
en matèria de salut a les CC.AA. Aquest circumstància no implica que el govern
de l’Estat s’hagi de desentendre de les polítiques de salut de les CC.AA., té
una funció de segon nivell operatiu, més de supervisió i per això es reserva el
paper de coordinació a través de les Comissions Sectorials.
Però el govern PSOE-Podemos ha decidit,
en aquests moments de profunda crisi, abandonar aquest model d’organització de
l’Estat i optar per la re-centralització del poder transferit. Ha recuperat per,
via decret, algunes de les competències transferides. PSOE i Podemos pensen que
la centralització és el bon model per abordar la gestió de la crisi. No és un
bon camí. Quanta més proximitat dels òrgans de decisió de les polítiques públiques
a l’origen dels problemes, més garantia d’eficàcia. A l’inrevés del que pensa
el govern PSOE-Podemos. I, en el cas que algun territori tingui alguna
dificultat específica, el govern de l’Estat pot actuar de forma supletòria. El
govern de l’Estat no aporta confiança per la resolució de la crisi. La mateixa
demora d’ahir dissabte en la roda de premsa del president Sánchez va transmetre
una incertesa innecessària. La renúncia a obligar al confinament total de la
ciutat de Madrid, el focus més important dels casos de coronavirus a Espanya,
junt amb l’ambigüitat d'algunes mesures proposades i la laxitud d'altres, transmeten als ciutadans la
sensació que no es va en bona direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada