La inusitada efervescència

El bisbe de Terol-Albarracín, Antonio Gómez, ha publicat l’article,  “La inusitada efervescència”, davant el neguit d’alguns clergues d’aprofitar les xarxes socials, en aquestes dies de confinament, per omplir-les de misses i actes piadosos. A continuació el publico íntegre traduït al català.

“Avui ha estat el primer dia on totes les esglésies de la nostra diòcesi (com de tantes altres) no s'han obert, tot i ser diumenge. M'atreviria a dir que la unanimitat de les persones creients ho han entès responsablement. Potser, alguna, que han fet de la seva fe un costum atàvica, no tant”.

Alguns sacerdots s'han posat molt nerviosos i ens han omplert els mitjans habituals, amb els quals ens solem comunicar, d'oracions, trucades a resar, la possibilitat de seguir la Missa per streaming, és a dir en directe via web, ens han enviat link, o sigui un enllaç o connexió, per poder veure el Santíssim exposat ... i algun altre ha sortit a fer una passejada pels carrers amb la custòdia com si es tractés d'el Corpus Christi (i em pregunto amb quina permís, perquè per a moltes coses som molt estrictes i per a altres no tant.)”

Tot aquest bombardeig em suscita moltes preguntes, ¿No sembla que tractem a les persones creients com que no sabessin resar i han de dependre del clergat per fer-ho? Què hem fet fins ara, tenir-los d'espectadors? No us sembla que tanta Missa per les pantalles manté a les persones en la passivitat de mirar? O és que volem justificar el nostre sacerdoci? És que els serveis religiosos de les televisions i les ràdios no són suficients? Fins ara sí ho han estat. Què és més important, una estona de pregària o de lectio divina amb la Paraula, o mirar una missa per una pantalla?

M'han arribat exemples de joves que al pis d'estudiants s'han reunit per llegir la Paraula i pregar per les necessitats més urgents. Es de famílies amb nens que han col·locat sobre unes estovalles blanc, una espelma i una Bíblia oberta i han resat junts, escoltant la Paraula de Déu. Alguna persona s'ha tancat a la seva habitació i llegint "l'evangeli de cada dia" ha guardat un silenci reparador. Una jove em va dir que va entrar a internet i va buscar "lectures d'avui" i va resar amb elles i amb la reflexió que portaven. Alguna família anciana, a l'hora de la missa de el poble s'han posat a resar el rosari per tots els que pateixen i ens ajuden. Una dona em deia: vaig buscar el silenci i em vaig unir a aquells que en algun lloc del món estaven en comunitat celebrant l'Eucaristia. No van necessitar retransmissions. A més, sabem que una pantalla mai t'ajudarà a recollir, i és tan necessari! Tots els creients són persones adultes, i es saben treure les castanyes de foc, encara que moltes vegades no els tractem així. La persona que creu resa i sap fer-ho.

Aquest temps de gràcia, també serveix perquè nosaltres els preveres i diaques parem una mica, reflexionem i reconstruïm la nostra vida pastoral, preguem més intensament, posem lentitud mentrestant activisme, llegim aquell llibre que vam deixar a mig començar al prestatge de la nostra llibreria, celebrem l'Eucaristia en pacífica i deserta soledat, reflexionem i sanemos les ferides que anem deixant obertes, en definitiva, busquem l'essencial del nostre ministeri.

Sembla que alguns tenim por a el buit, si no se'ns veu o se'ns escolta, i oblidem que una de les nostres tasques és l'oració pels altres, o vicaria. Haurem de mesurar quant hi ha en tot aquest desplegament mediàtic d'un afany insuperable de protagonisme. La Santa Missa és molt gran per ser viscuda en comunitat, les emeses només són per a les persones malaltes i impedides. Deixem de bombardejar a les bones persones amb tot tipus de reflexions, estampes, vídeos i oracions, que semblem més a comercials del religiós, que a persones de Déu.

En això també som consumistes, això que tant critiquem, i amés afavorim. Tot aquest desplegament penso que respon a aquest tipus de pastoral, poc pensada a la llum de l'Evangeli. Hi ha tantes dones i homes creients en el món, que celebren l'Eucaristia de cent a vent quan passa el missioner (de vegades mesos) i viuen la seva fe amb gran integritat! Però nosaltres som dels rics, també consumistes del religiós, amb dret a que no ens falti la Missa, encara que sigui televisada.

Dejunem també de sons i imatges en aquesta quaresma tan real i de desert. Mirem el nostre interior i fem silenci és on ens parla Déu. Visquem la intensitat de la pobresa, com ells, perquè a la fi tant allau de missatges és com la pluja que cau que ni amara la terra ni dóna fruits”.

¡Ànim i endavant!