Per molts cristians hi ha un gran
desconeixement de les esglésies catòliques orientals, les anomenades de ritus
bizantí. Les esglésies catòliques de tradició bizantina viuen la Quaresma com
un temps especial d’oració i dejuni. Durant la Quaresma aquestes esglésies
només celebren l’eucaristia els dissabtes i diumenges, ja que tota la setmana
és una preparació per la Pasqua setmanal, com tota la Quaresma és una
preparació per la Pasqua anual.
Durant la Quaresma els catòlics
de ritus bizantí practiquen l’abstinència de carn i de productes làctics en els
monestirs, mentre que en la vida familiar hi ha una relaxació d’aquesta
pràctica. També és propi d’aquests temps evitar l’ús de paraules vanes, no fer
el mal, no criticar, no murmurar i ser sincer des del profund del cor. Una
altra pràctica pròpia d’aquest temps és la correcció fraterna que porta a la
reconciliació amb els germans. Al llarg de la Quaresma els superiors religiosos
o els rectors de les parròquies al final de les completes diuen “sóc pecador, pregueu per mi” i la
comunitat respon “el Senyor et perdoni”.
I tothom li besa les mans com a signe de reconciliació.
El temps de Quaresma és
també un moment de pregària intensa. S’augmenten, per exemple, el nombre de
salms de les laudes i vespres, i es demana que les persones intensifiquen les
pregàries personals. També és un període destinat a la caritat en record de la
misericòrdia divina. Es tracta de donar a qui més ho necessita, perquè tots
estem necessitats de moltes coses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada