El dia 8 de març és el Dia
Internacional de la Dona. És un bon moment per reflexionar sobre com
persisteixen encara, en les dites societats avançades, múltiples àmbits en els
quals hi ha una profunda i vergonyosa discriminació de les dones. Resulten
ofensives certes imatges d’esdeveniments polítics, socials i culturals, en els
quals dominen totalment els homes. Molt sovint els mitjans de comunicació
palesen la poca presència de dones en els grans centres de decisió mundial o en
les cúpules directives d’entitats i d’empreses.
La societat es cínica amb les
dones. Si bé formalment se’ls reconeix els seus drets, existeixen àmplies zones
de poder i decisió bàsicament masculines. Els models de comportament dominants
segueixen reproduint els vells esquemes masculins que són mostrats com a
guanyadors i garantia d’èxit. La pròpia acció política es fa d’acord als
patrons masculins. On hi hauria d’haver-hi cooperació i col·laboració hi trobem
confrontació i disputada. Aquests
semblen ser els patrons de l’èxit polític. Moltes institucions continuen sent
deficitàries, molt o poc, en relació a la igualtat en la diversitat de gèneres.
Les pròpies religions, unes més que altres, tampoc han avançat el que caldria i
es voldria en relació a les polítiques d’igualtat. Per l’Església catòlica, en
concret, aquesta és una de les seves grans assignatures pendents que hauria de
resoldre el papa Francesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada