La vida de Jesús està plena de
silencis. Una catequesi antiga de Benet XVI va fer-me adonar-me de la
importància del silenci de Jesús. Al llarg de la seva existència humana Jesús
ha callat i a buscat el silenci en reiterades ocasions. És especialment
rellevant el silenci de Jesús en la creu. Allí, el Fill de Déu, es fa silenci
total, culminat amb la seva mort, perquè ja ho havia dit tot. Després d’aquest
instants, els seus seguidors havien de testimoniar amb el seu silenci de mort
el valor del seu amor redemptor. La vida emmudeix per donar pas a la mort. En
la creu Déu parla a través del silenci. Sobretot per mitjà del gran improperi “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’has
abandonat?”.
En la creu és revela el silenci
de Déu. En la nostre vida hi ha moments en els quals es fa evident, de manera
irritant i incomprensible, el silenci de Déu. És una experiència de soledat per
sentir-nos abandonats per Déu. Però, al igual que Jesús experimentà el silenci
de Déu abandonant-se a les seves mans, també l’experiència d’aquest silenci de
Déu no comporta la pèrdua de confiança en el seu amor. L’oració confiada revela
el sentit d’aquest silenci irritant de Déu.
La pregària fa adonar-nos del
valor del silenci interior. Allí on es troba el sentit de l’amor gratuït de
Déu. Per trobar a Déu cal aturar-se, callar i deixar les oïdes obertes per
atendre la veu de l’esperit. En aquest esperit de pregària Déu es fa diàfan i
la seva voluntat esdevé caritat per trobar el camí de salvació a través de l’amor
al proïsme. Però per pregar cal callar, cal saber escoltar el silenci interior;
allí on les persones ens retrobem amb el misteri transcendent. Aquest viatge
interior està ple de dificultats perquè hi ha molt soroll exterior. Inclús, la
mateixa litúrgia pot ofegar amb sons marginals el silenci necessari trobar la
presència de Déu. Cal reeducar la vida interior per retrobar els camins del
silenci.
També hem d’aprendre a callar per
tal d’escoltar a les persones. Si només parlem no deixarem que els altres ens
parlin. Gràcies a la comunicació les persones ens entenem i convivim. Però la
comunicació comporta parlar i escolar. Massa sovint les persones tendim a
imposar-nos al silenci, no escoltant sinó omplint-lo amb paraules i més
paraules. La reflexió catequètica de Benet XVI sobre el silenci és també una
invitació a descobrir que cal acollir a l’altre des del silenci personal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada