Tot i la duresa del moment
present, hem de viure per construir un futur diferent. L’esdevenidor ja no
podrà ser una reedició del present. Hem de canviar moltes coses en la societat
a fi de bé. Però aquesta transformació social ha de fonamentar-se amb un canvi
en els nostres cors. Necessitem convertir-nos interiorment per obrir-nos a una
vida més plena.
“Tothom oblidarà els
desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure. Crearé un cel nou
i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més”
(Is 65, 16-17).
Davant de tanta tribulació i
incertesa necessitem trobar consol. Cal trobar serenor per l’esperit. Hem de recuperar la tranquil·litat per
afrontar aquesta situació tant difícil de suportar.
Oh, tots els assedegats,
veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners!
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res!
Per què gasteu els diners
comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou
en menjars que no satisfan?
Si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor.
Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu
(Is 55,1-3)
És lloable i digne d’agraïment la
resposta generosa de tanta gent als estralls de la pandèmia. Moltes d’aquests
persones, amb gran risc per la seva salut, no han dubtat de mantenir-se fidels
al seu compromís d’amor als altres. Són un exemple viu de l’amor al proïsme que
predica el cristianisme.
“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 39,7-8)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada