La fe sense justícia és morta. La
justícia brolla de la fe. L’experiència de la transcendència es fa comprensiva
a partir d’estimar els altres. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar
sentit a l’amor. Només l’amor pot vèncer l’egoisme que ens tanca en nosaltres
mateixos i ens fa insensibles a les injustícies que pateixen els altres. Si
estiméssim, faríem un món millor. “Abraham
i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en
virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe” (Rm
4,13)
L’amor és el gran manament que
ordena la vida cristiana. No n’hi ha cap altre. Perquè l’amor ho pot tot i ho
transforma tot. L’amor a Déu i el proïsme són indestriables de la identitat
cristiana. La temptació moderna és fer-nos oblidar aquest principi
proposant-nos uns ídols que ens distreuen i ens aparten d’aquest fi. “Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu,
el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota
l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest:
Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests”.
(Mt 12, 28-31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada