Concili Vaticà II: una primavera en temps de tardor

Avui fa 50 anys un gran esdeveniment recorregué l’Església catòlica romana: començava  el Concili Ecumènic Vaticà II. Un gran fet que canvià profundament la mateixa identitat eclesial i permeté recuperar acostar-se a l’originalitat del missatge evangèlic. Amb ell naixia una nova teologia, una nova pastoral i una litúrgia renovada. El papa beat Joan XXIII obrí les portes i les finestres de l’Església al món i deixà que la vida secular purifiqués el missatge de la fe. L’Església deixava de ser una societat perfecte i avançava cap la seva reconciliació amb el pensament modern. La remor del canvi espantà als sectors més tancats de l’Església que intentaren capgirar el Concili. Hi havia por amb els resultats que podia dur l’anomenar aggiornamento.

Ara, amb la perspectiva dels 50 anys, encara es poden contemplar els clars-obscurs conciliars. Les resistències no s’han aturat i encara hi ha qui confia en desfer el passos caminats. S’enyoren èpoques passades en les quals la cristiandat era una dada sociològica inqüestionada. Però, Joan XXIII, primer i Pau VI després, tot i els seus dubtes, situaren el catolicisme en diàleg permanent amb la societat. Gràcies això, l’Evangeli s’anuncià amb continguts doctrinals renovats i formes intel·ligibles per la humanitat. Foren temps de gran efervescència que permeteren situar en primera línea els grans teòlegs que fins aquells moments havien estan tancats a les porteries dels monestirs.

L’Església catòlica amb el Concili Vaticà II començà a renovar-se i des de llavors la tensió ha estat entre donar continuïtat a aquesta renovació o témer-la. Cal seguir defensant el llegat del Concili i l’entusiasme que provocà en el poble de Déu. L’obertura a la reflexió i a la col·legialitat dialogal foren, sens dubte, uns dels resultats importants del temps conciliar. Per això, cal estar esperançats de que, quan l’Església catòlica obre les seves finestres i portes a l’entrada de l’aire de la societat i dona peu a la participació és produeix la seva transformació i renovació. Aquest és el camí a seguir per poder parlar de manera comprensible del Déu cristià a la societat contemporània.