“En vós trobo
refugi, m’acullo a l’ombra de les vostres ales fins que passin aquests mals” (Salm
57). Aquest verset expressa en forma poètica el significat de la confiança. Un
amic m’ha comentat que la confiança és lliurar la voluntat a una altra persona.
És una manera entenedora d’expressar-ho. Al llarg de la vida he confiat amb
algunes persones i, mirant-ho amb perspectiva, descobreixo que en totes elles
hi havia alguna cosa que facilitava que me’n fies. Em deixava guiar confiadament,
no hi havia reserves ni malfiaments. Aquesta actitud la vaig experimentar en
diversos àmbits: la fe, la política, en el món laboral, etc..
La
vida està plena de moments de gran confiança amb altres persones. Són moments
que tenen més d’intel·ligència emocional que racional. Perquè la confiança
emergeix de forma inesperada i s’experimenta més que raona. Tot i que la raó
cal fer-la servir per evitar que la confiança es torni en manipulació o
anul·lació de la llibertat personal. És bo confiar i apostar per acollir confiadament
a l’altre. Això pot costar perquè estem instal·lats en una cultura que afavoreix
el recel i es parla en to burleta de la gratuït de l’amor. Sembla que tot s’hagi
de mesurar per la llei de la utilitat de l’intercanvi. Enfront d’aquesta
cultura cal proposar unes relacions humanes basades en l’acolliment i la
confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada