Fatiga de les religons

Vivim en temps de grans canvis. Som espectadors de grans transformacions que tenen velocitats vertiginoses. Apareixen noves preguntes i les respostes envelleixen abans que puguin entendre’s. Mentre neix una nova realitat l’antiga encara perdura entre nosaltres. Ell que és vell no acaba de marxar i el que és nou no acaba d’arribar. Aquesta situació genera desconcert. Els individus segueixen fent-se les mateixes preguntes que sempre s’ha fet la humanitat: quin és el sentit de tot això?. Penso que els individus cerquen trobar les respostes allí on sempre han estat: en les religions.

¿Què diuen les religions?. Intenten donar respostes, las de sempre adaptades a la nova realitat , però no tenen massa acceptació. Tot i proposar valors i principis que tenen capacitat de transformació social i personal, no acaben de connectar amb les inquietuds de les persones d’avui. Les religions no ha sabut trobar el seu espai en l’ofici de viure.A primer vista, dóna la impressió de que assistim a una fatiga de les religions, com si el seu missatge fos quasi irrelevant pels individus d’avui.

Dubte si la situació és aquesta, o la fatiga de les religions està més vinculada al descrèdit de les institucions religioses. Aquestes moltes vegades han actuat d’elements dissuasoris de la credibilitat de les religions. Puc parlar amb més coneixement de la religió catòlica. Bona part del pontificat de Benet XVI, des del seu bon començament, ha estat dedicat a combatre situacions de greu descrèdit. El retorn del sagrat a les societats contemporànies dependrà de la capacitat de les religions de tenir un nou rostre comprensible a la cultura contemporània a la cultura contemporània i coherent amb els paràmetres socials comunament admesos