diumenge, 7 d’octubre del 2012

Filipines, una trista pau


Aquest és el qualificatiu que trobo per descriure l’èxit polític de la pau que el president catòlic Aquino ha arribat amb les forces guerrilleres musulmanes. L’acord de pau és donar autonomia a la illa de Mindanao i concentrar allí la població filipina musulmana. Sense arribar a la fórmula adoptada a la India post colonial quan es decidí crear dos estats diferents: India i Pakistan, la solució filipina s’apropa a aquesta divisió.

No crec en la segregació territorial de les religions. Tan dolent és fer un parc de les religions, com algun municipi català volia promoure, o situar alguns centres de culte en les perifèries urbanes, com dividir un país per religions. Les persones han de conviure amb naturalitat les religions i reconèixer el valor de la diversitat. Des del diàleg interreligiós les religions s’enriqueixen i descobreixen dimensions inèdites de la seva pròpia fe. Per això, qualsevol solució que comporti la separació territorial de les religions és un retrocés en la humanització de les societats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada