Rumb a la dignitat de les persones

Aquest titular resumeix perfectament el sentit de la conferència pronunciada pel periodista Iñaki Gabilondo en l’acte de presentació de les activitats de Cristianisme i Justícia. En la seva intervenció, aquest formidable periodista repassà la situació actual i destacà els grans problemes de la nostre societat. Identificà magistralment les línies vermelles que no es poden traspassar i proposà pistes d’esperança. Després d’analitzar el moment present afirmà que ens trobem en un carreró sense sortida perquè vivim d’esquena  a les persones i no dóna la impressió de rectificar-se aquesta actitud. Per ell, el futur és incert, imprevisible. No és possible fer cap auguri perquè, malgrat les dificultats existents, la capacitat de reacció de les persones són inimaginables. Són temps d’estupor i de desorientació. Molts aspectes de la vida es mouen i canvien a velocitats vertiginoses. La crisi econòmica, el seu origen i gestió, alimenta la sospita de que ens trobem en una estafa organitzada.

El camí cap el futur passa per afirmar uns principis bàsics de la humanitat que cal defensar-los com estables, permanents i duradors. Per Iñaki Gabilondo aquests principis han de basar-se en una visió de la vida basada en la decència, la formalitat i el respecte als demés. Per ell, dels tres grans lemes de la Revolució Francesa s’han intentat construir societats basades en la llibertat i la igualtat, però no en la fraternitat (solidaritat). La fraternitat o la solidaritat no han estat traduïdes en iniciativa política. Ara és el moment de construir societats fraternes que trenquin amb el model antropològic proposat per la societat de mercat basat en el consum, la competència i l’endeutament com a referents inqüestionables. Enfront d’aquesta fal·làcia cal apostar per les persones, per un nou model antropològic orientat a satisfer els valors bàsics i profunds de tot individu. La seva esperança és que les persones del present es revoltin cada cop més contra aquest model de societat que els deixa insatisfets i així començar a construir la nova societat. La qual, encara avui, no sabem com serà.