A
Itàlia s’ha fet un estudi sobre els pelegrins que van a un dels santuaris més
visitats al món: la basílica de sant Antoni de Pàdua. Quasi quatre milions de
persones visiten aquest santuari cada any. La investigació s’ha fet sobre un
determinat perfil de visitants, en concret, sobre 200 mil pelegrins que van anar
al santuari durant una setmana. El perfil socio-religiós d'aquests pelegrins
revela alguns trets sorprenents. El primer: l'edat mitja majoritària dels
visitants és entre 45 i els 59 anys d'edat, el 36,6% del total. Però sorprèn el
26,4% de visitants entre els 30 i els 44 anys i un 14% de joves entre els 16 i
els 29 anys. La segona dada sorprenent és el nivell d’estudis. Els visitants
del santuari són més cultes que la mitjana de la població italiana i molt més
dels que s’afirmen practicants regulars.
La tercera
dada: una gran part dels pelegrins, gairebé la meitat, van a missa de forma esporàdica,
bàsicament per Nadal, Pasqua i en alguna altre ocasió. La quarta dada és ben
sorprenent: el visitants del santuari creuen en les veritats centrals del
cristianisme en una proporció molt més alta que els practicants regulars. El
83,4% creuen en la resurrecció de Jesús i de totes les persones. Entre els
catòlics practicants aquesta creença es dona en el 31,4% de la població. Cinquena dada important, els pelegrins van al
santuari de sant Antoni no tant per implorar una gràcia o un miracle, sinó
simplement per agrair o bé perquè busquen en ell una protecció espiritual.
La
investigació permet afirmar que el perfil de pelegrí reflecteix una condició
molt moderna del fet creure coherent al que ha estat definida com la de creient
en la societat secular en els termes definits per Charles Taylor. És la
condició del creient en una societat en la qual la fe en Déu és només una
possibilitat més entre altres. Les dades confirmen que creix una religiositat
amb poca Església; que és molt popular, però no com s’entenia en el passat sinó
amb trets nous i moderns. On el sant es presentat no com un taumaturg sinó com
un referent, un model, per orientar la vida, i l’experiència religiosa cerca un
contacte directe amb la divinitat. Ens trobem sobre una nova manera de creure
en una societat post-secular
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada