dilluns, 29 d’octubre del 2012

Creure en la societat post-secular


A Itàlia s’ha fet un estudi sobre els pelegrins que van a un dels santuaris més visitats al món: la basílica de sant Antoni de Pàdua. Quasi quatre milions de persones visiten aquest santuari cada any. La investigació s’ha fet sobre un determinat perfil de visitants, en concret, sobre 200 mil pelegrins que van anar al santuari durant una setmana. El perfil socio-religiós d'aquests pelegrins revela alguns trets sorprenents. El primer: l'edat mitja majoritària dels visitants és entre 45 i els 59 anys d'edat, el 36,6% del total. Però sorprèn el 26,4% de visitants entre els 30 i els 44 anys i un 14% de joves entre els 16 i els 29 anys. La segona dada sorprenent és el nivell d’estudis. Els visitants del santuari són més cultes que la mitjana de la població italiana i molt més dels que s’afirmen practicants regulars.

La tercera dada: una gran part dels pelegrins, gairebé la meitat, van a missa de forma esporàdica, bàsicament per Nadal, Pasqua i en alguna altre ocasió. La quarta dada és ben sorprenent: el visitants del santuari creuen en les veritats centrals del cristianisme en una proporció molt més alta que els practicants regulars. El 83,4% creuen en la resurrecció de Jesús i de totes les persones. Entre els catòlics practicants aquesta creença es dona en el 31,4% de la població.  Cinquena dada important, els pelegrins van al santuari de sant Antoni no tant per implorar una gràcia o un miracle, sinó simplement per agrair o bé perquè busquen en ell una protecció espiritual.

La investigació permet afirmar que el perfil de pelegrí reflecteix una condició molt moderna del fet creure coherent al que ha estat definida com la de creient en la societat secular en els termes definits per Charles Taylor. És la condició del creient en una societat en la qual la fe en Déu és només una possibilitat més entre altres. Les dades confirmen que creix una religiositat amb poca Església; que és molt popular, però no com s’entenia en el passat sinó amb trets nous i moderns. On el sant es presentat no com un taumaturg sinó com un referent, un model, per orientar la vida, i l’experiència religiosa cerca un contacte directe amb la divinitat. Ens trobem sobre una nova manera de creure en una societat post-secular

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada