Roma con amor

He vist la darrera pel·lícula de Woody Allen Roma con amor. Vàries persones m’havien advertit que no era massa bona. No comparteixo aquesta opinió. Crec que és un pel·lícula enginyosa per desmuntar alguns dels mites moderns: la fama i els medis de comunicació, i defensar la llibertat i la dignitat de les persones integres. És cert que la majoria d’històries de la pel·lícula són força surrealistes, però no així les conclusions que es poden treure de cada una d’aquelles.

Moltes de les absurditats que Allen proposa als espectadors formen part, d’una manera o altre, de la vida quotidiana. Existeix una pressió ambiental per la fama que es perseguida sense escrúpols i anul·lant la dignitat personal. Enfront d’això Allen proposa la caricatura absurda per destacar que fora d’aquesta fama, aconseguida segons els canons establerts, hi ha una vida normal, senzilla on les persones es mouen i viuen en llibertat. I que, en moltes ocasions la decisió personal permet abandonar la notorietat i optar per l’anònima vida d’un oficinista o d’un agent d’una funerària que, sota la sospita de ser gris i trista, s’amaga una proposta d’humanitat.