Estic llegint amb molt interès el llibre d’Amadeu Hurtado Abans del sis d’octubre que espero poder
anar comentant successius dies. La introducció de Amadeu Cuito i Víctor Hurtado
perfila perfectament l’ideari d’aquest advocat, periodista i polític català del
segle passat. Amadeu Hurtado defensava un catalanisme situat al marge de l’ortodòxia
doctrinal del nacionalisme. La diferència estava en els accents. Per Hurtado
era més important situar a primer pla la riquesa i les aportacions del present,
amb tota la seva complexitat política, social i cultural, que reivindicar
únicament el fer històrica d’una antiga sobirania. La reivindicació del present
portava a Hurtado a situar en primer pla, més que la construcció d’un Estat
petit, trobar la manera com Catalunya podia tenir una posició preeminent en la
direcció política i espiritual d’Espanya.
L’acció política d’Amadeu Hurtado estigué presidida per les tensions que li
provocava ser una persona de pau i concòrdia en una situació de màxima
confrontació. Hurtado era una home de diàleg que volia evitar les tensions que
presidien el moment polític del seu temps perquè estava convençut que portaven
al país a una situació de conseqüències catastròfiques. No volia que les seves
fermes conviccions i ideals fossin motiu de xoc amb altres formes de pensament.
Per això, considerava que calia esgotar totes les vies de pacte i negociació.
De tal manera que, quan totes els camins d’entesa semblaven barrats, calia
desfer passes per trobar-ne de nous. Amadeu Hurtado era una persona de
transacció política i enemic de tota confrontació. Espero que la lectura
d’aquesta llibre em doni raons morals per comprendre l’actual situació
política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada