divendres, 12 d’octubre del 2012

Amadeu Hurtado, home de conviccions i acords


Estic llegint amb molt interès el llibre d’Amadeu Hurtado Abans del sis d’octubre que espero poder anar comentant successius dies. La introducció de Amadeu Cuito i Víctor Hurtado perfila perfectament l’ideari d’aquest advocat, periodista i polític català del segle passat. Amadeu Hurtado defensava un catalanisme situat al marge de l’ortodòxia doctrinal del nacionalisme. La diferència estava en els accents. Per Hurtado era més important situar a primer pla la riquesa i les aportacions del present, amb tota la seva complexitat política, social i cultural, que reivindicar únicament el fer històrica d’una antiga sobirania. La reivindicació del present portava a Hurtado a situar en primer pla, més que la construcció d’un Estat petit, trobar la manera com Catalunya podia tenir una posició preeminent en la direcció política i espiritual d’Espanya.

L’acció política d’Amadeu Hurtado estigué presidida per les tensions que li provocava ser una persona de pau i concòrdia en una situació de màxima confrontació. Hurtado era una home de diàleg que volia evitar les tensions que presidien el moment polític del seu temps perquè estava convençut que portaven al país a una situació de conseqüències catastròfiques. No volia que les seves fermes conviccions i ideals fossin motiu de xoc amb altres formes de pensament. Per això, considerava que calia esgotar totes les vies de pacte i negociació. De tal manera que, quan totes els camins d’entesa semblaven barrats, calia desfer passes per trobar-ne de nous. Amadeu Hurtado era una persona de transacció política i enemic de tota confrontació. Espero que la lectura d’aquesta llibre em doni raons morals per comprendre l’actual situació política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada