Indefensió i responsabilitat informativa

Aquest és el meu estat d’ànim al llegir en un diari seriós el desmentit d’una notícia que corregué com l’escuma per les xarxes socials. La incessant repetició de la noticia convertí una mentida en veritat que fou interpretada com agressió al poble català. Les xarxes socials, tan útils i necessàries, em fan sentir indefens davant de la difusió de rumors. El rumor estès de forma reiterativa es recollit pels diaris digitals, àvids en trobar continguts que els permeti tenir audiència mediàtica, i tot seguit l’opinió pública dóna veracitat al rumor perquè ha estat transformat en notícia,  ha estat canonitzat com a veritat.

En aquesta cadena algú ha ha d’assumir algun grau de responsabilitat social. La vulnerabilitat de l’opinió pública exigeix més rigor i contrastar les notícies que poden ser objecte de manipulació. Personalment, començo estar cansat d’aquestes notícies tergiversades per assolir cotes d’audiència. M’allunyo dels medis digitals interessats i indiferents a l’objectivitat informativa. De la mateixa manera que rebutjo els directors d’espais de gran audiència en els medis públics que cada dia fan de la seva salutació una editorial totalment esbiaixada. Ells, també són, en el meu món particular, responsables dels meus dubtes sobre el valor públic de la informació. En aquests moments em considero un ciutadà respectable en recerca d’informació responsable per ser lliure. Perquè la veritat ens fa lliures.