El
10 de novembre de 1992, després de tres anys de negociació, es firmaren els
acords entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya en representació
de vàries associacions musulmanes. De la mateixa manera, en altres dies, es
firmaren uns acords amb les altres confessions minoritàries majoritàries:
protestants i jueus. Ara fa 20 anys, els representants d’aquestes religions
exigiren al govern tenir uns acords específics que fossin anàlegs als que
l’Estat espanyol havia subscrit amb l’església catòlica l’any 1979. Era de
justícia fer aquests acords perquè aquestes religions estaven totalment discriminades
en relació als catòlics i les nova realitat del pluralisme religiós exigia
oferir un marc jurídic estable per la pràctica religiosa.
El
balanç d’aquests vint anys és ambigu. Els representants de la comunitat
mususlmana consideren que, tot i que els acords foren una fita positiva, encara
hi ha masses clarobscurs en la seva aplicació. Un d’ells, resolt recentment, és
que les noves comunitats musulmanes sorgides en els recents anys estaven al
marge. Un obstacle per un bon desplegament dels acords fou la desunió permanent
de les comunitats musulmanes signant dels acords. Hi hagut, en aquests anys,
moltes interferències geopolítiques que han bloquejat molts cop el desplegament
normatiu dels acords. Això a condicionat aquests acords, els quals ofereixen un
bon marc legal, elevat a la categoria de llei, que necessitava un adequat
desenvolupament normatiu que no s’ha produït.
Ara
fa vint anys hi havia 200.000 fidels musulmans i 40 mesquites a Espanya, ara
n’hi ha 1.500.000 fidels i 800 espais de pregària. La situació social dels
musulmans a canviat per això s’imposa aprofitar l’esperit dels acords i
situar-los en l’horitzó actual a fi de garantir la llibertat religiosa pels musulmans
i protegir el seu exercici. Aquesta responsabilitat és de tots, de les
institucions públiques, dels musulmans i de tota la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada