Líder en cerca de discurs

L’obra teatral més coneguda de Luigi Pirandello és Sis personatges en cerca d’autor. En aquesta obra els espectadors es troben amb sis personatges que s’allunyen de l’obra inicial i cerquen un autor que els permeti tenir vida pròpia al marge de la creativitat de l’autor. Aquesta és la sensació que he tingut avui quan he llegit que un partit, arran de l’anàlisi de la seva derrota en les eleccions d’aquest diumenge passat, ha arribat a la conclusió que té un líder, que no cal canviar, sinó el que cal és caviar de discurs.

Aquest plantejament és absurd. Perquè el que cal és tenir primer un discurs i després veure quina persona és capaç de donar-li credibilitat. En aquest procés d’interacció és quan es forja el lideratge d’on emergeix el líder. Aquest aporta confiança i a partir d’ella, gràcies a la seva influència i persuasió, orienta el comportament dels seus seguidors, i votants en el cas de la política. Malament quan el lideratge es planteja des de la lògica de la continuïtat personal al marge de la renovació ideològica. Llavors es disparen les alarmes perquè s’evidencia que per algunes persones el que importa és la permanència en el poder costi el que costi.