Durant vàries setmanes he anat
publicant un resum de l’article de Roger Burggraeve “El difícil però possible camí cap el perdó i la reconciliació”
publicat a Selecciones de Teologia nº 58, Gener-Març 2019. L’autor és doctor en
teologia moral, professor de la Facultat de Teologia y Estudis Religiosos de la
Katholieke Universiteit demLovaina (Bèlgica). És especialista en el pensament
ètic i religiós d’E. Lévinas. Amb la nota d’avui s’acaba la publicació d’aquesta
interessant reflexió.
Mentre que "confessió"
posa èmfasi en la tasca humana de la confessió dels pecats,
"reconciliació" posa en primer pla l'oferiment de la misericòrdia de
Déu. Ens confiem a Déu perquè Ell és la promesa i la benedicció de la
misericòrdia sense límits. Així de extravagant és el seu amor incondicional.
El perdó diví, però, no és
trivial, ja que requereix el reconeixement de el mal comès, de la culpa, i de
pecat. Això es porta a terme mitjançant una confessió articulada que no té res
de trivial. Més aviat a contra, la confessió es fonamenta en la humil
consciència del "prega per nosaltres pecadors" expressat en l'Ave
Maria.
A més, hem de reparar el dany a
les víctimes per aquells mals que podem restituir. La conversió s'ha
d'expressar en actes, i això és el que anomenem "acte de contrició".
Finalment, en el perdó sacramental hi ha un mediador: el sacerdot. En base a la
seva ordenació, el sacerdot dóna lloc al perdó de Déu a través del gest de
perdonar (això és, d'absoldre) al pecador en aquest mateix moment. El signe de sacerdot
-en gest i paraula- és "efectiu", i ho és en el poder de l'Església
com a cos de Crist en aquest món, a través de la qual Déu intercedeix de manera
única amb la seva misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada