Durant uns dies publicaré la
traducció al català d’un interessant article de Nabil Mouline sobre l’ús del
vel i el turbant a l’islam. L’article ha estat publicat a l’edició digital de
Le Monde des religions (24 desembre 2019). Historiadora i politòloga, Nabil
Mouline és investigadora del CNRS. Ha publicat recentment el llibre: “El califat: història política de l'Islam”
Per a les dones, les coses són
molt més complexes, el seu vestit depèn en gran mesura de la seva condició
social. Cap al final de la seva vida, Mahoma va imposar una mena de confinament
a les seves dones (Alcorà 33, 30-3, 55, 59). Només poden interactuar amb
desconeguts mitjançant una mena de cortina (hijab) per evitar qualsevol
temptació. En públic, les dones del Profeta, les seves filles i les esposes
dels primers creients han d’aconseguir, d’acord amb la prescripció alcorànica
(33, 59), d’embolicar-se de cap a peus en un drap gran (jilbab) que només es
mostra a través d'un ull per donar-se a conèixer i evitar així qualsevol forma
d’ofensa. En un altre passatge, el text sagrat (24, 31) els uneix per tenir una
marxa de casta i per amagar el pit per un mocador o un mocador (khimar).Algunes
tradicions ens informen que existeixen altres formes de vel durant aquest
període. Algunes dones es posen al cap un simple drap (mentil) i amaguen la
cara completament gràcies a un burqu '/ niqab, o parcialment gràcies a un litam
que emmascara la boca i el nas.
Alguns indicis, però, suggereixen
que aquestes pràctiques no eren universals en temps del Profeta i dels primers
califes. Mentre que diverses dones lliures, sobretot dones d’alt rang, surten
amb la cara descoberta, reben desconeguts i parlen a la mesquita, els esclaus i
els llibertaris no tenen dret a tapar-se el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada