Hi ha molts moments en la vida
que les persones hem de saber estar
sols, sense cap protecció que substitueixi les nostres responsabilitats. Hem de
saber exercir la nostra autonomia i escollir i prendre decisions sense cap tutela.
Aquesta és la nostra llibertat. Després
de la multiplicació dels pans, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a
la barca i avançar-se cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell
acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los, se n'anà a la muntanya a pregar.
(Mc 6,45-46).
La fe cristiana omple de sentit
l’esperança dels desvalguts, dels exclosos socialment o dels marginats de la
història. És un anunci joiós a no sentir-se defraudats i un compromís actiu a
favor de la justícia i l’alliberament dels pobres.
“L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor”
(Lc 4,18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada