dimarts, 14 de gener de 2020

Qui és català?


Vivim en un món global i la societat està globalitzat. La nostra societat és plural, barreja d’identitats petites, personals i íntimes, tot i que maldem per preservar la identitat que ens defineix com a singulars com a poble, on la cultura és un fet diferencial des d’antic. Aquesta nova realitat plural de mestissatge alguns cops ens desorienta i confon. Tota aquesta introducció és per comentar que l’altra dia, una popular  presentadora matinal de ràdio va dir que al govern d’Espanya només hi ha una català: el ministre de Sanitat. La meva sorpresa fou majúscula, s’havia oblidat d’en Manuel Castells. ¿Per quina raó quedava fora del còmput de catalans ministres? ¿quina particularitat té Manuel Castells per no comptabilitzar-lo com a català?.

Hi un sentit comú que fa dir que la identitat no la donen ni els cognoms, ni els ancestres, ni el pedigrí de catalanitat. Ser català és una decisió complexa, que en alguns casos és sobrevinguda al naixement i exigeix una decisió personal de voler-ho ser. Quan més complexes són les societats més enrevessada és la qüestió de la identitat.  Crec que Manuel Castells és una persona integrada i partícip de la història dels catalans. Com a molts catalans, els seus orígens estan a fora de Catalunya, però ha participat activament en la vertebració de la societat catalana des de diverses responsabilitats socials, culturals, polítiques i acadèmiques. Si és així, ¿per què negar-li la seva condició de català?. No m’agrada aquesta mirada estreta sobre el meu país. No m’agrada que, per no sé quina raó, hi hagi persones que reparteixin certificats de catalanitat. No m’agrada haver de fer aquesta reflexió per defensar una identitat oberta del ser català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada