Vivim temps de grans canvis. Són
moments de profundes transformacions que reclamen solucions noves a problemes
nous. Moltes de les respostes que tenim no serveixen per resoldre els reptes
d’avui. La majoria de solucions als problemes socials del nostre temps han de
ser imaginades de nou. “Ningú no cus a un
vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i
es faria un esquinç més gros” (Mc 2,21)
La fe cristiana comporta viure
encarnats en el món. Compartir les seves esperances, els seus llenguatges, les
seves contradiccions i clars-obscurs. Però aquesta encarnació no vol dir
renuncia dels ideals i principis que ens sostenen. Som del món sense abandonar
a la nostra identitat. “Jo els he confiat
la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc
no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del
Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la
veritat, que és la teva paraula. (Jn 17,14-17)
Les persones justes estimen als
altres, procuren per la justícia, diuen la veritat, tenen l’esperit en pau i
els seus judicis es fonamenten en el seny. Són respectuosos amb el pensament
d’altres persones i respecten les diferències i la diversitat. “El just té sempre als llavis la saviesa i
diu la veritat, té gravada al cor la lleu del seu Déu” (Sl 35, 30-31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada