La vida mundana ens tempta
constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides i fàcils a
la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la
indiferència davant el sofriment dels altres o l’esgotament dels recursos de la
natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a
favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna
respectuosa amb es bens naturals. “No
estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria
l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany
de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i
els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”.
(1Jn 2,15-17)
Vivim en el món de les imatges i
de la instantaneïtat que ha amagat el la profunditat contemplativa del sentit
de les paraules. Es llegeix menys i es mira més. Però les paraules meditades
ajuden a trobar el gruix de l’existència.
“En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la”.
(Jn 1,4-5)
Tenim per endavant tot un any
nou. Segurament hem expressat bons desitjos i hem demanat que felicitat ompli
la terra. Tot serà possible perquè encara hi ha moltes coses que estan per fer.
Nosaltres hem de meditar per descobrir el què podem fer perquè el món sigui
millor, les relacions humanes més amables, fonamentades en el respecte i la
justícia. Cada dia podem fer possible que el món sigui diferent. “Maria guardava tot això en el seu cor i ho
meditava” (Lc 2,9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada