dimecres, 15 de gener de 2020

Saviesa, enteniment i clarividència


Fa temps que vaig aprendre que el discerniment és una eina per interpretar els sentiments que de forma espontània apareixen en les actuacions de les persones. Quan les persones fem alguna cosa, el nostre comportament no es només una acció sinó també generem sentiments que ens impliquen emocionalment amb allò que hem fet o allò que volem fer estimula l’aparició d’aquests sentiments. Per això el discerniment és un saber pràctic que parteix d'una nova sensibilitat i s’orienta a la presa de decisions.

L’experiència interior és un bressol per aprendre a discernir totes les situacions que van donant-se al llarg de la vida. Sant Pau vincula el discerniment amb el coneixement i amb l'estètica. A Filipencs ens diu "el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència” (Fl 1,9). Abans el profeta Daniel deia una cosa similar “He sentit a dir de tu que tens l'esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa” (Dn 5,14).

Per discernir ens cal saviesa, enteniment i clarividència. Així, quan les persones ens plantegem alguna mena de decisió cal saber discernir a través d’un ús adequat del coneixement junt amb els sabers pràctics provenen de l’enteniment i la clarividència per tal descobrir com aquestes decisions ens permeten acostar-nos també a la voluntat de Déu. La intel·ligència, educada a partir del coneixement proporcionat per la fe alimenta l’enteniment. Per la seva part, la clarividència, apunta més a la intuïció i la capacitat de veure més enllà de la raó. de la Gràcies al discerniment les persones descobrim que quan actuem conjuminem unes forces horitzontals que ens apropen a les altres persones i unes altres, de naturalesa ascendent, que ens acosten a Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada