La mentida, eina de confrontació política

El Congrés dels diputats comença a viure, en primera persona, l’ús de la mentida com eina de confrontació política. El Parlament català, Ciutadans, principalment, i algun cop el PP, han fet servir dades falses o s’han inventat fets per tal de desacreditar als seus adversaris. Moltes bronques parlamentàries han estat originades per l’ús de falsedats a fi de desacreditar el govern català. Ara, aquesta estratègia s’ha traslladat al parlament espanyol. En la sessió d’investidura els partits de la dreta extrema i de l’extrema dreta han buscat desgastar el pacte PSOE-Unidas Podemos amb el suport d’altres forces polítiques amb gestos grandiloqüents de desaprovació i intervencions pujades de to, generalment fonamentades en dades falses o afirmacions gratuïtes amb l’objectiu de mobilitzar els sentiments dels seus partidaris.

Un exemple d’aquesta situació ha estat l’afirmació de VOX que el 69% dels agressors imputats en violacions siguin estrangers. Aquesta rotunda afirmació de Santiago Abascal és totalment falsa. Les estadístiques oficials sobre el conjunt d'agressions sexuals aporten unes dades que van en sentit contrari. La majoria d’agressors sexuals són de nacionalitat espanyola. Segons dades de el Consell General de Poder Judicial (CGPJ), del total de 2.917 adults condemnats el 2018 per delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals, 2.184 eren espanyols i la resta estrangers (un 25,1%). En el cas dels menors, el percentatge era del 23,5%, només 96 estrangers d'un total de 408 condemnats. A més, d'acord amb l'Informe sobre delictes contra la llibertat i identitat sexual a Espanya de 2017 (Ministeri de l'Interior), un 70,1% dels detinguts o investigats per aquests delictes eren espanyols, enfront d'un 29,9% d'estrangers. Abascal mentí i sabia que mentia. La llàstima és que el ministeri fiscal no actuï contra aquestes afirmacions, perquè la protecció parlamentària no ha de prevaldre sobre l’ús d’unes mentides que, al final del seu recorregut, són font d’intolerància i odi.