El Nadal ens obre a la humanitat

Ara que s’ha acabat el cicle litúrgic del Nadal, els cristians ens posem en camí per transmetre al món la llum rebuda en la nit de l’encarnació de Déu en Jesús. La proximitat de Déu als individus, manifestat en el cristianisme a través de la seva encarnació en la condició humana, va dirigit a tota la humanitat, tal com anuncià a Abraham “En tu seran beneïts tots els pobles” (Ga 3,8). El Nadal dels cristians és universal, per això hem d’anunciar-lo a tothom, al marge de quines siguin les seves creences. El Nadal va més enllà dels temples cristians on la tradició l’ha reclòs embolcallat per una litúrgia solemne.

El misteri de la Nit de Nadal és l’encarnació, però la certesa és que aquell infant és la veritat i la vida. En aquest nit la llum venç a la foscor, com el dia comença a allargar-se a la nit. Podem compartir aquesta vivència amb altres persones, sense necessitat que elles renunciïn als seus ideals i principis. Però, intueixo que la vivència d’un Déu encarnat és incomprensible per les altres religions, on els seus deus acostumem actuar des de fora la història humana a través dels seus profetes. Malgrat aquesta dificultat, el resultat final, sigui la presència de Déu en la història o el profetisme del seus missatgers, acosta a les persones de bona voluntat a la comprensió de l’essència de l’amor del propi Déu.

Les religions monoteistes tenen en comú la promesa  que Déu feu a Abraham. Si una part dels humans, siguin uns descendents d’Isaac i altres d’Ismael, tenen a Abraham com a referent comú, és lícit confiar en la possibilitat d’una unió, en un futur  desitjable, convocats pel record d’aquesta promesa. Aquesta perspectiva convida a crida modificar l’actitud de reconeixement mutu entre jueus, cristians i musulmans a partir del record de la promesa abrahàmica. El Nadal cristià és un pas en aquesta direcció perquè el Déu proper ens transmet la seva misericòrdia que no s’esgota amb els cristians. L’amor de Déu ens convoca a tots més enllà de les nostres creences particulars. Perquè en això és compleix l’aliança feta amb Noé i la seva descendència reunida en pobles “dispersats per les regions marítimes, cada un amb territoris i llengües pròpies, amb els seus diversos llinatges i nacions” (Gn10,5). Si estem convocats a esdevenir una nació no hi ha espai a la discriminació i a l’enfrontament religiós.