Fa dos dies fou la festivitat de
sant Antoni Abat. De petit tenia festa a l’escola. Era el sant patró del
col·legi: els escolapis de Sant Antoni a Barcelona. Es beneïen animals
domèstics, cavalls i burros, i els Tres Tombs abans de desfilar. Per això
recordo amb molta simpatia aquest dia. Vull evocar la figura d’aquest sant que
forma part del meu imaginari personal a través de la seva estàtua vestit
d’anacoreta amb un porquet als seus peus que hi havia a l’escola. San Antoni
fou el precursor de la vida anacoreta i cenobítica. La seva vida de sant
exemplifica uns valors que haurien de ser comuns en la vida dels cristians, tot
i que siguin viscuts en diferent intensitat.
En la vida de Sant Antoni hi ha
una resposta radical a la crida de Déu. Sabé deixar allò que era accessori per
anar a buscar la radicalitat de l’amor de Déu. He recordat el gest de Sant
Antoni de vendre’s el que tenia i quedar-se sense res material mentre cercava
Déu. A continuació Sant Antoni s’anà al desert on passà vint anys vivint com
anacoreta en la seva recerca de l’experiència de Déu. El desert és el lloc
idoni, segons el profetisme jueu, per conrear l’espiritualitat. Per això,
després de desprendre’s dels bens Sant Antoni poua en la seva espiritualitat.
Gràcies a aquest coneixement interior, construït a base de la pregària i el
treball, pogué transmetre pau i serenor. Irradiava la bondat de Déu.
Un cop acabada l’experiència de
retrobament interior, el temps del desert interior, Sant Antoni comparteix amb
altres deixebles una vida en comú. Es comencen a crear petites comunitats que
seran les precursores de la vida monacal. És el temps del Sant Antoni abat. En
aquesta fase el sant ens ensenyà a compartir la riquesa interior amb altres
persones. La joia de viure és un valor a compartir amb els demés. Finalment,
m’agradaria destacar el valor de la tradició d’associar Sant Antoni amb els
animals. Aquesta reconciliació de l’individuo amb la natura aporta la comunió
amb la creació de la qual en som tots membres per amor de Déu. Per tot això,
tenen sentit els cants s’entonen el dia de la festivitat del sant en molts pobles de Catalunya, València i Balears
lloant a “Sant Antoni gloriós”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada