La figura bíblica d'Abraham va
jugar un paper molt important en l'experiència espiritual monoteista de
Muhammad i el posterior desenvolupament de l'islam com a religió. Per Mohammad
l'islam era una religió idèntica, i en continuïtat, amb el monoteisme d'Abraham
qui considerava el fundador o reformador del monoteisme del culte de la Kaba. A
l'Alcorà, hi ha 25 sures on es fa referència a Abraham. Quan diversos erudits
van arribar a la conclusió que algunes d'aquestes sures no foren revelades a
Medina, sinó que ho foren a la Meca, hi va haver un canvi radical de
perspectiva en els estudis islàmics. Al considerar que algunes sures on
s'esmenta a Abraham foren transmeses a Muhammad a La Meca es va introduir una
nova perspectiva per entendre el sentit del seu missatge religiós. Des del
primer moment, Muhammad va apel·lar als coraixís perquè tornessin urgentment al
monoteisme el qual havien abandonat, no feia gaire, en favor del politeisme.
Per influir sobre els seus conciutadans Muhammad va vincular el seu missatge a
la figura del patriarca Abraham, com apel·lació a la memòria d'un monoteisme perdut i en
defensa de l'adoració a un únic Déu. ¿Per què Muhammad va utilitzar aquest
recurs? ¿Per què va escollir a Abraham com a referència del seu missatge? ¿Per
quin motiu Abraham podia commoure els coraixís?
Hi ha diverses respostes a
aquestes preguntes. La més simple és considerar que Muhammad, a l'associar la
seva predicació amb el monoteisme de l'Antic Testament probablement buscava
despertar l'interès dels coraixís, o al menys una part d'ells, a l'esmentar un
personatge amb el qual havien d'estar familiaritzats per tradició cultural i
religiosa. L'objectiu d'aquest relat, probablement, no era altre que activar la
comprensió cognitiva dels coraixís per assumir més fàcilment la seva
predicació. Però, segurament va haver-hi raons religioses de
més calat perquè Muhammad vinculés la seva predicació amb la figura d'Abraham.
Potser va estar influït pels punts de vista expressats per alguns dels hanifa presents en aquells moments a la
Meca, els quals es presentaven a si mateixos com a seguidors de la dīn Ibrāhīm, la religió d’Abraham. Alguns
erudits suggereixen que algunes persones van poder influir en Muhammad per
fer-li descobrir, durant el període de la Meca, la rellevància d'Abraham i el
seu monoteisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada