Al llarg de la vida ens hem
sentit cridats en més d’una ocasió. Hi ha moments que ens sentim convocats a
participar en unes idees, uns projectes o uns moviments als quals ens inviten a
donar-los confiança. Hem d’estar atents per discernir a què ens adherim. “Tot passant vora el llac de Galilea, veié
Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors.
Jesús els digué: «Veniu amb mi i us faré
pescadors d'homes»”. (Mc 1,16-17)
Les persones ens fiem dels
individus que tenen autoritat. Normalment, la confiança neix perquè veiem
solidesa en els seus coneixements i coherència entre el que diuen i fam.
L’autoritat reconeguda no l’atorga la llei sinó el seu testimoniatge de vida. “Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada
amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!”
(Mc 1,27)
Sovint vivim massa accelerats,
sembla que el món s’hagi d’acabar en el següent instant. Aquest ritme ens
impedeix gaudir de qualsevol moment. Necessitem asserenar l’esperit i, des del
silenci íntim, descobrir la profunditat de la vida, els colors dels seus
matisos i adonar-nos que en cada instant es condensa el misteri de
l’existència. “De bon matí, quan encara
era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar
pregant” (Mc 1,35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada