La
polèmica està servida. Una empresa de Torroella de Montgrí ha posat a la venda
figura de la Marededéu de Montserrat caganera. Els catalans som tenim una
compressió popular de l’escatologia. La
particular visió de l’escatològica que hem fet els catalans també està
incorporada amb naturalitat al cicle festiu nadalenc. Els dies abans de Nadal
s’alimenta un tronc tapat amb una manta perquè a cops de bastó cagui el dia de
Nadal, o a la vigília, provocant la joia
de la mainada. Tampoc es concep el pessebre català sense la figura del caganer.
L’escatologia catalana ha fet del caganer del pessebre una mena d’heroi
nacional. Aquesta figura simpàtica ha anat evolucionant en el temps i del pagès
amb barretina s’ha transformat amb un estol de figures públiques que han passat
a tenir la consideració de caganers. He de reconèixer que mai m’ha agradat del
tot aquesta llicència creativa. És cert que les tradicions evolucionen, però no
sempre en la línia encertada. En aquest cas, la proliferació escatològica de
figures entra en terrenys ridículs i que, en determinats casos, ratlla el mal
gust i fereix sensibilitats.
El
pessebre és una representació religiosa que evoca el sentit íntim d’una creença
que expressa així l’expectativa i joia del naixement del Salvador, Jesús. El
que era una manifestació artística de la fe ha esdevingut una icona de la
cultura popular i s’ha integrat amb normalitat en les manifestacions de les
festes nadalenques. Exceptuant els laïcistes radicals, que sempre estan a la
que salta, la majoria de persones accepten que el Pessebre és un signe de la
tradició popular catalana assumida per amplis sectors de la ciutadania. Aquesta
s’ha anat transformant-se en el temps i, a banda de la rica tradició
pessebrista catalana, amb les seves elaborades figures i altres additaments, en
moltes cases els pessebres són petites obres d’art que sempre tenen en la fires
de Santa Llúcia un bon recurs per expressar la creativitat amb gran goig de la
mainada.
En
els darrers anys s’ha produït l’evolució creativa de la figura del caganer;
figura incorporada al pessebre a finals del segle XVII quan començà a ser
representada per un pagès amb barretina, fumant en pipa i amb camisa blanca. La
seva incorporació en el pessebre anava associada a bones ventures i auguris pel
proper anys. Però la seva simbologia ha
sucumbit arrossegada per l’afany de vendre. En aquest sentit els personatges
públics eren un bon recurs per assegurar els
ser introduïts i per això han estat introduït amb tots els honors como a
caganers. Confesso que no m’agrada la banalització de la figura pública en la
seva categoria de caganer. Es pot comprendre que amb això es vulgui expressar
la crítica o el desacord amb la seva actuació i com que els personatges públics
estan a l’aguait de totes les mirades tenen forces números d’entrar a formar
part de la categoria de caganers. Però, tot i així, no m’agrada introduir
aquesta interpretació creativa en el pessebre. Perquè desvirtua el propi valor
simbòlic de les figures tradicionals d’aquesta manera popular de representar el
que és, en origen, una manifestació religiosa i per la consideració que tinc
encara per certes persones.
La
novetat d’aquest any és la incorporació de la Marededéu de Montserrat com a
caganera. A més de trobar-ho de molt mal gust i d’una concepció estètica vulgar
i xavacana, em rebel•lo perquè representa la banalització d’un símbol que em
mereix el màxim respecte, a més d’unir i definir alguns dels referents de la
nostra identitat com a catalans. Alhora de ser iconoclasta, que alguns cops cal
ser-ho, no s’hi val tot perquè l’erosió dels símbols que uneixen i donen sentit
ens empobreix.Si no hi ha límits alhora de banalitzar allò que té valor
col•lectiu ens trobarem amb les mans buides alhora de dir qui som, d’on venim i
on volem anar. M’indigno també perquè és la Moreneta, però aquesta indignació
va més enllà d’un símbol que aprecio, estimo i que forma part de la meva íntima
identitat persona. La meva indignació és un crit d’alerta per la frivolitat que
hi ha al darrera d’aquest gest. Sembla que els criteris de mercadotècnia
s’imposen sobre altres valors alhora de decidir introduir la Moreneta en el món
dels caganers.
Finalment,
no puc deixar de comentar el que em sembla paradoxal per part dels creadors
d’aquests caganers d’il•limitada imaginació ¿per què es respecten alguns
personatges simbòlics?. La seva desbordant imaginació creativa es frena alhora
de representar algunes figures que, per experiències d’altres llocs, fan intuir
que els podrien portar problemes si fossin elevades a la categoria
escatològica. Malament. La seva covardia els salva, però això evidencia que
existeix una asimetria alhora de tractar aquestes qüestions. Tampoc vull que,
per compensar, comencin a fer caganers d’aquests símbols o personatges. Però sí
que meditem que alhora de fer pim-pam-pum resulta gratis fer-ho amb
determinades creences mentre que és perillós endinsar-se en altres. En
qualsevol cas, i sobre tota altra consideració, cal afirmar que la llibertat
d’una societat democràtica consisteix en poder fer caganers sobre qui es
vulgui. En qualsevol cas, aquesta llibertat exigeix maduresa per valorar si el
seu exercici pot ofendre la sensibilitat d’algunes persones, pot lesionar
referències col•lectives o debilitar la seva significació. Sempre, tota
llibertat comporta l’exercici de l’autocontrol i assumir que existeixen uns
límits que, preferiblement, és recomanable no sobrepassar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada