Iniciativa insòlita, magnífica oportunitat

El papa Francesc ha tornat a sorprendre. La seva proposta de fer una enquesta mundial per preparar el proper sínode extraordinari de l’octubre del 2014 sobre la Família ha creat una gran expectativa. Si bé el mètode no és nou, ja que els documents preparatoris dels sínodes es basen en àmplies consultes, la  novetat es troba en els continguts de les preguntes i en la forma de fer-la. Per primer cop s’aborden de forma decidida temes que estaven marginats en les agendes dels debats sinodals i els destinataris de la consulta són tots els cristians. El Poble de Déu és consultat alhora de preparar els treballs sinodals.

Interpreto la iniciativa del papa fruit del seu convenciment del paper que els cristians de base hem de tenir en la governança eclesials. El papa amb el seu gest ha enviat un senyal inequívoc: vol escoltar. Més que parlar ell, el seu magisteri es construeix a partir del que senten i viuen les persones. Aquesta iniciativa, també es pot interpretar en un doble sentit. És un prova de la transparència amb la que el papa Francesc vol governar l’Església catòlica. I, al mateix temps, és una estratègia, que considero molt encertada, per vèncer les resistències que els sectors més tancats de la cúria vaticana poden mostrar alhora de parlar sobre temes actuals considerats inèdits i problemàtics per la pastoral com són la situació cristians divorciats, les unions de parelles del mateix sexe i l’adopció de fills, els matrimonis interreligiosos, les famílies monoparentals; en definitiva, qüestions que modifiquen el concepte tradicional de la família cristiana. El papa Francesc ja ha pogut experimentar que quan ha parlat de forma oberta i misericordiosa sobre aquestes qüestions, els sectors més tancats de la cúria s’ha manifestat obertament en contra de les seves opinions. La prova més evident fou l’article de l’arquebisbe alemany Gerhard Ludwing Müller, prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe, responent negativament al suggeriment fet pel propi papa Francesc que aquests temes cal tractar-los amb una mirada nova fonamentada en el misericòrdia.

Cal donar suport a aquesta iniciativa de fer una consulta al Poble de Déu i encoratjar als bisbes a aprofitar aquest fet per mobilitzar les comunitats cristianes. Cal escoltar la veu dels cristians. Però aquesta veu no pot ser mediatitzada, filtrada o manipulada des de les Conferències Episcopals o dels despatxos curials. Cal gestionar l’enquesta amb transparència, tal com vol el papa, i encertar amb les formes que permeten afavorir la màxima participació. És per això que trobo encertat el que han fet alguns episcopats d’altres països de penjar l’enquesta a Internet per tal ser coneguda i contestada directament pels cristians. També cal aprofitar aquesta circumstància per dinamitzar àmpliament les comunitats cristianes  i aconseguir que les seves aportacions arribin sense reinterpretacions o lectures interessades en els treballs sinodals.