¿Quin Islam per quina Catalunya?

Aquesta suggerent pregunta fou feta per l'islamòleg català Jordi Moreres en una taula rodona que era pòrtic al congrés sobre Viure l’islam al sud d’Europa. La construcció de la trasnacionalitat des d’una perspectiva religiosa  organitzada pel Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i Autònoma de Barcelona. La pregunta obliga a repensar alguns de les premisses presents en el tímid debat sobre el model d’Islam que cal assumir com a propi a Catalunya. La mateixa pregunta se la feu també Tawfiq Cheddadi i tot seguit proposà algunes respostes interessants sempre molt ben fonamentades en la teologia islàmica. Per aquest sociòleg i teòleg islàmic, imam de la gran mesquita de Terrassa i actual president del comitè consultiu de l’associació Ucide-Cat, l'Islam no només es adaptable a les diferents realitats dels països on viuen els musulmans, sinó que ho ha de fer perquè això forma part de la seva essència i tradició. Per Tawfiq Cheddadi existeix un nucli de creences inscrites en l’Alcorà i la Sunna, i altres fonaments doctrinals,  que defineixen el que és l’Islam. Però existeixen altres creences i comportaments, que també es creuen fonamentals pels musulmans, que són només el resultat de les anomenades escoles jurídiques i interpretatives que nodreixen la Sharia, llei musulmana, i que són perfectament emmotllables als contexts culturals on viuen els musulmans.

A Catalunya té sentit parlar d'un Islam català, afirmà Tawfiq Cheddadi. La mateixa singularitat catalana porta a cercar aquest model propi de l’Islam. L'obvietat d’aquesta afirmació, junt amb la naturalitat i fonamentació teològica que l’imam de Terrassa basà el seu raonament, sorprené a més d’uns participants en el col·loqui. Alguns dels assistents defensaren la unicitat universal de l’Islam. Els arguments de Tawfiq Cheddadi causaren una perplexitat amable entre els assistents no catalans que constataren que fora de Catalunya ningú es proposa un plantejament similar. Deien, resulta inimaginable un Islam madrileny, mentre que a Catalunya això és natural.

Tawf iq Cheddadi afirmà que els makasids (maqasids) de l’Islam, els grans objectius o propòsits de la fe vinculats a la Sharia: assegurar la religió, protegir la vida (no matar), protegir la llibertat de pensament, protegir la propietat i els bens i protegir la família com institució poden ampliar-se a partir dels contextos culturals en els quals es viu l’Islam. Ell proposà incorporar qüestions com la justícia, la llibertat, el valor de l’individu, etc... Aquí, penso, és on es podrien afegir els aspectes relacionats amb el respecte i igualtat de les dones, tema molt sensible en la nostre societat. Aquest és el camí a explorar i recórrer per definir quin és el camí que han de fer els musulmans catalans per definir el que pot ser el model de l’Islam català.