diumenge, 10 de novembre del 2013

Virtuts polítiques i l’amistat cívica

En motiu de participar en una taula rodona dins la jornada “Valors i política, la perspectiva humanista del compromís cristià avui” organitzada per l’Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), en col·laboració amb Unió Democràtica de Catalunya, i amb el suport del Center For European Studies i la Fundació Konrad Adenauer, he tingut l’oportunitat de reflexionar sobre quines poden ser les virtuts que els cristians podem aportar al concepte general de virtuts polítiques. Aquestes virtuts són aquelles que, practicades adequadament permeten orientar l’espai de l’acció política vers el bé comú i construir l’amistat cívica.

Adela Cortina esmenta sovint, recollint la proposta d’Aristòtil, que les societats per avançar necessiten construir un espai públic on hi hagin lleis i institucions justes, governants preparats i prudents, i on s’apliqui la justícia amb honestedat. Junt amb tot això també cal conrear el que s’anomena l’amistat cívica. Aquesta facilitat que els ciutadans, pel fet de pertànyer a la mateixa societat, tenen unes metes comunes que han d’assolir. Assolir aquest objectiu uneix i vincula; però això requereix que es respectin les diferencies legítimes i no es donin greuges comparatives. Fer política comportaria ocupar-se d’aquesta amistat cívica i no fer-ho, d’acord amb el pensament aristotèlic, és adoptar actituds apolítiques. Es per això, tal com esmentà Josep Miró i Ardèvol en la taula rodona, els bons governants han de preocupar-se de construir l’amistat cívica.


Les virtuts polítiques són els fonaments prepolítics sense els quals, com diu Francesc Torralba, “la política s’erosiona”. Aquestes virtuts no són més que aquells principis generals que si no es donen l’acció política queda malmesa, erosionada en la seva finalitat última. Estic convençut que l’experiència creient aporta alguns d’aquests referents que poden ser útils per fer de la política una activitat humanitzadora. Els cristians hem de saber contemplar la nostra experiència i descobrir la vivència d’aquests referents necessaris per la bona política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada