Ser cristià és una resposta a una crida. Això comporta
l’exercici de la virtut de saber escoltar.
La fe neix a partir de la iniciativa que pren Déu per fer-se present als
individus. Per això cal saber-lo buscar, “cerqueu
el Senyor, ara que es deixa trobar” (Is 55,6), però també cal estar atent a
la seva crida com estigué Samuel per indicació del profeta Elí “parla, Senyor, que el teu servent escolta” (1Sa
3,9).
Un cop trobat Déu l’escola ajuda a entendre el que vol.
Creure és la resposta a aquesta crida que neix de la iniciativa de Déu. És Déu
que s’adreça als individus i li demana respostes a preguntes concretes. Totes
elles es poden resumir en una sola “¿Caïm,
on és e teu germà?” (Gn 4,9). Aquesta dinàmica viscuda a l’inici de l’experiència
dels creients pot tenir una fàcil projecció a l’àmbit de les virtuts polítics.
La política ha de ser entesa com una resposta a la pregunta ¿on són els meus
germans?, ¿qui són els meus germans?. La política és la resposta específica que
es dona després d’escoltar aquells que prenen el rostre de germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada