L’experiència creient aporta alguns referents que poden ser
útils per construir aquelles virtuts
públiques sense les quals la política s’erosiona. Aquestes virtuts ajuden a
evitar que la política sigui un simple joc de poders on el seus actors
persegueixen únicament bescanviar interessos al marge de la construcció del bé
comú i de l’enfortiment de l’amistat civil.
En una sèrie de comentaris diaris aniré exposant breument
quines virtuts cristianes considero que poden ser aportades a l’espai públic
per regenerar l’acció política. Es tracta d’una reflexió feta a partir de la
meva experiència personal. Porto fent política activa des de la meva joventut
amb diferents graus de responsabilitat i intensitat. Durant aquests anys he
viscut la política en una destacada primera línia. En cap moment he amagat que
el meu compromís era una resposta concreta a una crida ètica emergent de la
meva confessió de fe. Per això era qualificat pels meus companys de militància
política com “el cristià” la qual
cosa en feia sentir perdut en un oceà immens d’aparent descreguts. Aquesta
actitud d’afirmació cristiana no era compartida del tot per altres cristians
també presents en política, els quals vivien separadament, aparentment sense
problema, el seu compromís de la seva fe. Hi havia vergonya de proclamar sense
embuts les creences religioses personals en uns llocs on la fe no era del tot
ben rebuda.
¿Què vol dir confessar la fe dins de l’acció política? En el
meu cas, era simplement procurar donar raó de la meva esperança i explicar les
motivacions últimes de les meves opcions. Ara, amb la perspectiva que em dóna
el temps crec que puc donar un pas més i, a més de poder explicar millor
aquestes motivacions, crec que puc relatar les virtuts polítiques, els
fonaments morals i principis que els cristians podem sembrar en l’acció
política. Això és el que vull fer en una sèrie de comentaris que aniré
publicant. Com podrà comprovar el lector que tingui la paciència d’anar-los
llegint podrà comprovar que les seves arrels es troben en la lectura creient de
relats com Benaurances, les paràboles del Bon Samarità i del Judici Final, i la
passió de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada