Fa molts anys vaig
llegir un llibre que va impressionar-me molt i que m’ajudà a madurar la meva
fe. Es tractava de Sincers envers Déu
(Honest to god) del bisbe anglicà
John A. T. Robinson. En aquest obra serena i ben pensada Robinson proposava que
el diari era un bon recurs per orientar la pregària. Ahir, veient el programa
el Convidat, Arcadi Oliveres explicava a Albert Om, en l’excel·lent programa El
Convidat, que “cada dia obro el diari i
em trobo amb les injustícies que no es poden acceptar”. Aquesta manera de
llegir els diaris ajuda a fer d’ells una ajuda útil per pregar. Doncs la
revolta davant la justícia porta a descobrir l’amor que te Déu davant del
sofriment dels altres i que es torna en la pregunta que ens fa a nosaltres
sobre “¿on és el teu germà?.
És evident que un
diari no esgota totes les modalitats i formes de pregària, però no és menys
cert que ajuda a entendre per quins viaranys camina el proïsme i quins rostres
prenen les injustícies del món. Al darrera de les lletres impreses de la premsa
Déu escriu també la història de la salvació. Tenia raó Santa Teresa de Jesús
quan afirmava “Dios escribe derecho, pero
con renglones torcidos” perquè al darrera de tota aquesta informació sobre
el patiment humà que reclama la nostra atenció Déu es fa present per
recordar-nos que la història s’escriu de forma decidida, amb lletra clara i
entenedora. Per això la pregària que brolla de la lectura del diari porta a
l’acció perquè la injustícia clama al cel i es una ofensa a Déu. Del diari cal
passar a l’acció, a un compromís actiu personal a favor de la justícia. La
lectura del diari pot ser un estímul per contemplar la realitat i preguntar-se
que cal fer per transformar-la. En aquest sentit, la informació és un camí per
descobrir àmbits en els quals les persones podem implicar-nos per transformar
aquesta realitat que acostuma a torçar masses vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada