En aquests moments de progrés cap
un procés de transició nacional és important preservar l’amistat civil per
aconseguir la màxima unitat per avançar amb èxit en aquesta direcció. La unitat
cívica requereix una àmplia base social. Quant més gran millor. Les victòries
democràtiques, per més legítimes que siguin per l’aritmètica, s’ha de recolzar
en una base social sòlida i estable. Això pot donar-se ara o després d’haver
consultat al poble català quin ha de ser el seu futur. Però cal treballar en
aquesta direcció.
Ens cal consolidar l’amistat
civil per construir aquesta base. La convivència a Catalunya no sorgirà només
pel reconeixement dels drets o deures cívics; sinó també de la voluntat de
formar part d’un país que decideix cap on vol anar i que es respecten els
diferents criteris i punts de vista.
Aquesta amistat cívica neix del desinterès, del respecte vers el que la gent
creu, pensa i expressa. Aquestes actituds es complementen amb la renúncia a
defensar els convenciments propis com un tot inqüestionable i la disponibilitat
a entendre el que pensen els demés per assumir-ne allò que permet establir unes
premises de trobada i convivència. El numantinisme allunya, no redimeix dels
errors passats. Només dialogant pausadament es poden establir els grans acords
i consensos que permeten conviure cívicament en aquests moments de necessària
turbulència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada