Recordo que fa uns quants anys, quant el
passotisme s’havia elevat quasi bé a la categoria de virtut pública, una
campanya de l’Església catòlica que deia que si es volia passar, al menys calia
haver passat per alguna cosa. Avui no és que haguem avançat massa en relació
aquest signe dels temps moderns: el poc compromís. La majoria de persones tenen
aversió a adoptar compromisos que els vinculin. Com a molt, se’n poden adoptar de
forma momentàniament per defensar grans causes però, a la primera de canvi, es retorna a les
manses aigües de la plàcida vida absenta de compromís.
La fe és compromís. La fe es viu i celebra en
la història de la humanitat. El cristià no hauria de ser indiferent amb el que
passa a la societat i, de forma especial, ha de prendre partit actiu per vèncer
el sofriment de les persones. Això només es resol comprometent-se amb la causa
de Jesús que és la causa dels pobres. Jesús, a l’inici de la seva prèdica s’aixecà
a la sinagoga, obrí un rotlle de la Bíblia i llegí el següent fragment del
llibre d’Isaïes: “L'Esperit del Senyor
reposa sobre meu perquè ell m'ha ungit. M'ha
enviat a portar la bona nova als pobres,a proclamar als captius la llibertat i
als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any
de gràcia del Senyor” (Lc 4,18-19)”.
Fent això el cristià esdevé seguidor de la
causa de Jesús. De tal manera que al final, en el moment en que Déu ens ajudi a
mirar el que hem fet en la vida ens preguntarà exactament que hem fet a favor
dels pobres i febles. En la paràbola del judici final “Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us
tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu
menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava
despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i
vinguéreu a veure'm.» Llavors els justos li respondran: «Senyor, ¿quan et vam
veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir;
o que anaves despullat, i et vam vestir?¿Quan et vam veure malalt o a la presó,
i vinguérem a veure't? » El rei els respondrà: «Us ho asseguro: tot allò que
fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu».” (Mt
25,34-40).
L’acció
política forma part del compromís moral de les persones amb la causa de Jesús.
La política és moral i pràctica per ordenar la convivència i orientar-la cap el
bé general i les virtuts que humanitzen la societat. En el Compendi de la
Doctrina Social de l’Església catòlica es diu “la comunitat política tendeix al
bé comú quan actua a favor de la creació d’un ambient humà en què s’ofereix als
ciutadans la possibilitat de l’exercici real dels drets humans i del compliment
ple dels respectius deures” (Compendi article 388). L’àmbit polític és el
lloc on les persones pretenen resoldre els problemes que els preocupen a través
de solucions tècniques acordades i consensuades. La política és un compromís pel
bé general i per això no és aliena a l’experiència cristiana. La política no és
aliena a l’experiència de fe, però la fe es relaciona amb la política, no per
discutir les decisions tècniques, sinó per reforçar l’elecció moral que està a
la base de tota política
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada