No és això monsenyor Camino

El bisbe Martínez Camino ha confós el seu pensament i desitjos polítics, amb la fe i la Doctrina Social de l’Església. Recentment ha afirmat que acatar la Constitució és un bé moral, o dit en negatiu, és una immoralitat no fer-ho. Aquesta interpretació aporta una curiosa lectura del pensament social dels catòlics recollit en el magisteri. És evident que tota Constitució té un valor moral en la mesura que representa un acord vàlid per ordenar la convivència; però és una llei humana i com a tal es troba sotmesa a les contingències dels individus i per això pot ser relativitzada quan es contrasta amb les virtuts i els drets que formen part de la matriu indiscutible de tota civilització.

Des d’aquesta perspectiva abans de la formalitat, sempre respectable, de qualsevol constitució, es troben aquests drets que sostenen els pilars de la societat. Aquest matís no el té en compte el bisbe Camino quan clarament omet que hi ha el dret bàsic a la consulta. Un dret bàsic de les persones i dels pobles es ser consultats per decidir lliurament el camí a seguir. Un d’aquests camins, naturalment, és redactar i i acceptar les normes constitucionals. Però per arribar a aquest punt hi ha hagut un pas necessari i previ: reconèixer a les persones que poden fer una constitució i que, un cop feta, se’ls pregunta el seu grau de conformitat. El mateix es podria dir en altres qüestions on s’evidencia que, abans de la formalització normativa hi ha el reconeixement d’uns drets bàsics inqüestionables. Per això, vull recordar a monsenyor Martínez Camino que molts catalans, entre els quals hi ha moltes entitats catòliques, tal com ho han manifestat recentment entregant una declaració al Parlament de Catalunya, volem que se’ns reconegui el dret a ser preguntats sobre quin futur aspirem pel nostre país. El que és immoral és negar l’exercici d’aquest dret.