La por de viure en el buit porta algunes propostes del pensament actual
pot empeny a alguns sectors eclesials a refugiar-se en les seves seguretats i a
buscar, desesperadament, la protecció de l’ortodòxia i de l'autoritat. Davant dels canvis del temps moderns i la
ruptura de l'univers moral fins ara unificador de les societats occidentals, es
torna a mirar a les comprensions tancades de la religió i a una ètica estricta com
a resposta defensiva davant el nou ordre social i cultural.
Davant la incertesa i inquietuds abunden les fugides cap a les
seguretats del passat. Es proposen models de restauració d’èpoques en les quals
el cristianisme era culturalment dominant. Aquestes mirades restauracionistes
voldrien tornar a unir la sort del món al destí de l'església, recuperant la
idea de que només hi ha salvació si el món està sacralitzat. Es una actitud defensiva
davant l’actual secularització de la societat i el desconcert que això causa.
En el fons, aquest sector eclesial està presoner dels seus temors, neguits que,
combinats amb la desil·lusió i la nostàlgia, i un cert sentiment d’impotència, defineixen
el seu estat d’ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada