La decisió de tancar el canal9 valencià ha servit perquè
alguns dels seus periodistes expliquin, amb pels i senyals, les ordres donades
per la direcció per manipular la informació en benefici dels interessos del
partit en el poder. Aquesta circumstància m’ha fet reflexionar sobre la relació
entre medis públics de comunicació i l’ofici periodístic. En una societat
fortament depenen de la informació i de la comunicació els ciutadans necessitem
una televisió i una ràdio pública lliures, no domesticada als interessos de
qualsevol govern que ocupi el poder. El domini de la informació és una gran
temptació per aquells que arriben el poder polític o tenen el poder econòmic i
social de la societat. La diferència entre aquesta caterva d’interessos és que
els primers, els polítics, estan sotmesos a l’escrutini públic i al control
democràtic del parlament, i els altres no. Pocs governants escapen a aquest abelliment.
El poder polític ha de ser respectuós amb la veracitat de la
informació. La millor garantia que tenim els ciutadans per preservar la
llibertat individual i la col·lectiva és confiar en la imparcialitat dels
mitjans de comunicació i confiar en que s’ocupen i es preocupen per la veracitat
informativa. Això significa que, al costat de l’excel·lència professional, cal
demanar als periodistes una honestedat alhora d’editar la seva comunicació. És
tan fàcil manipular, distorsionar, amagar, treure el matís o caure en el
maniqueisme, que cal vetllar escrupolosament perquè això no sigui així. No
sobrarà cap esforç de vigilància cívica en aquest sentit. En aquest cas, el
control democràtic és la millor garantia que tenim els ciutadans per
defensar-nos que els mitjans públics de comunicació no siguin un instrument més
al servei del poder polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada