divendres, 15 de novembre del 2013

L’abat Escarré i les declaracions a Le Monde

Ahir, 14 de novembre, feu 50 anys de les declaracions de la publicació de les declaracions de l’abat Escarré al diari Le Monde. Per commemorar aquest esdeveniment, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya organitzà un acte públic on es glosà la figura d’Aureli M. Escarré, s’estrenà un documental i s’inaugurà una exposició sobre aquest fet. L’entrevista de José Antonio Novais tingué un ampli ressò internacional perquè, per primera vegada un representat qualificat de l’Església catòlica deslegitimava contundentment i públicament el franquisme. En les seves declaracions, l’abat Escarré afirmava rotundament que el règim del general Franco pogués dir-se catòlic perquè negava la llibertat, la democràcia i els drets nacionals de Catalunya. L’afirmació “si no canvia de principis polítics, no pot dir-se catòlic” qüestionava d’arrel els fonaments d’un sistema polític imposat per una guerra civil i sostingut per una dictadura que es presentava defensora del cristianisme i de l’Església catòlica.

Les declaracions de l’abat Escarré a J.A. Novais, estructurades com una entrevista per Josep Benet, Albert Manent i el pare Marc Taxonera, foren acollides positivament per l’oposició al franquisme i, especialment, pels sectors catalanistes que des de la clandestinitat lluitaven activament per la defensa dels drets polítics dels catalans i de Catalunya. Aquestes declaracions, assumides amb valentia per l’abat Escarré, s’inscrivien en l’acció continuada del monestir de Santa Maria de Montserrat en la defensa de la democràcia i dels ideals nacionalistes. És bo recordar que fou la comunitat montserratina qui assumí, en els primers anys de la dictadura franquista, la primera gran manifestació de reconciliació nacional després de la cruenta guerra. Les festes d’entronització de la Mare de Déu de 1947 aplegaren sota una mateixa iniciativa persones que s’havien situat en bàndols oposats durant la confrontació bèl·lica.


Les declaracions de l’abat Aureli M. Escarré culminaven un procés continuat de compromís personal i comunitari dels monjos de Montserrat en defensa de la justícia, la llibertat i el reconeixement nacional de Catalunya. Des de feia uns quants anys l’abat anava manifestant clarament aquest compromís a través de declaracions públiques i homilies: “on no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia; això és el que passa aquí” o les seves contundents paraules desqualificant el franquisme al commemorar els vint-i-cinc anys de l’acabament de la guerra perquè la seva suposada pau era un quart de segle de victòria dels vencedors sobre els vençuts. La iniciativa de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha estat tot un encert per recuperar de la memòria històrica un fet que serví per avançar en el procés de recuperació de la democràcia i les llibertats a Catalunya. I per evocar la dimensió cívica de l’abat Aureli M. Escarré que, amb aquest gest, contribuí a afermar els vincles de pertinença a la lluita antifranquista al nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada