La centralitat de Crist

El papa Francesc tancà ahir l’any de la fe. En la seva homilia, comentant l’Evangeli del diumenge, insistí en la centralitat de Crist en l’experiència cristiana. Crist és centre de tot el poble de Déu. L’individu, en la seva recerca del seu sentit, s’apropa a l’experiència de Déu. Però aquest esdevé comprensible a través de l’encontre de Jesús. És ell qui fa possible entendre qui és Déu i com actua a favor de la humanitat. Jesucrist ens mostra un Déu que es fa proper i que accepta  acompanyar les persones en el seu caminar per la vida. Amb l’encarnació, Déu es fa amor per l’individu i Crist és el seu germà. La reflexió feta pel papa Francesc enllaça amb els comentaris que vaig escoltar ahir a mossèn Francesc Romeu a la parròquia de Santa Maria del Taulat.

A partir de la centralitat de Jesús trobem la identitat com a poble més enllà de les expectatives individuals. Perquè la fraternitat proposada pel Crist ens uneix als individus en una sola comunitat que transcendeix les individualitats. Aquell, amb la seva vida, mort i resurrecció, es situa en el centre de la història de la humanitat , i també el centre de la història de tota persona. El papa Francesc diu que “a ell podem referir les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes que entreteixeixen la nostra vida. Quan Jesús és el centre , fins i tot els moments més foscos de la nostra existència s'il·luminen, i ens dóna esperança, com li va passar al bon lladre en l'Evangeli”. Aquell que es trobava clavat en creu al costat de Jesús.

Davant la provocació del poble, de les autoritats i dels soldats que increpen a Jesús clavat en creu incitant-lo a salvar-se, “si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix” (Lc 23,36). Però Jesús assumeix la seva mort perquè la salvació no és una resposta individual sinó una invitació a viure-la de forma col·lectiva. Per això, Jesús l’estén, en un últim diàleg al lladre que mostra penediment i demana “Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne” (Lc 23,42). La resposta de Jesús és “t'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradí” (Lc 23,43). La promesa de Jesús al bon lladre ens dóna una gran esperança perquè eixampla l’abast de la salvació a una proposta universal. Tothom n’és beneficiari i qualsevol persona s’apropa a la salvació a partir del descobriment de la centralitat de Jesús en tots els aspectes de la vida. Qualsevol persona pot fer el mateix reconeixement del bon lladre si descobreix el paper que Jesús pot jugar en el discerniment personal del camí de la salvació.