Diversitat en la identitat, coincidència en el futur

La independència de Catalunya és una opció que han pres molts catalans per albirar un futur diferent i millor que un present percebut frustrant. Avui el camí cap una Catalunya sobirana i separada de la resta d’Espanya transcendeix l’empatia emotiva associada a la idea independentista fonamentada en l’envigoriment del passat lliure de Catalunya. La convocatòria de l’11 de setembre ha demostrat l’àmplia capacitat de convocatòria que té la  proposta independentista. A la construcció cívica de la V hi havia moltes persones d’orígens i procedències variades. Aquestes persones, les seves fonts d’identitats eren plurals, però el seu futur era comú: construir una Catalunya independent. Aquesta unanimitat contrasta amb l’obsessió que tenen alguns crítics amb el procés sobiranista de furgar en el passat per trobar arguments contra els postulats independentistes. És una argumentació erudita que interessa a pocs.

En una Catalunya culturalment diversa, és molt difícil compartir uns mateixos sentiments d’identitat basats en les relacions del seu passat. No tots els catalans d’avui comparteixen amb la mateixa intensitat la capacitat de la història de Catalunya de moure emocions i passions. Fins i tot, el 1714 com experiència íntima d’afirmació d’identitat nacional queda molt lluny per persones que han fet de Catalunya el seu país d’adopció. Però aquestes persones són les que han decidit defensar un futur diferent per tots els catalans i afirmen la validesa de l’horitzó la independència. Aquesta diversitat en els orígens i sentiments nacionals, però la coincidència en els objectius finals és la gran força que té avui el procés sobiranista català. Més tard, caldrà assumir el passat com un patrimoni col·lectiu, però ara, el que és prioritari és afirmar el futur compartit d’una Catalunya independent.