Sobre
el President Jordi Pujol s’ha opinat molt durant aquestes dies. La majoria dels
comentaris s’orientaven a establir una distància emotiva vers la seva figura,
pocs aportaven un visió més singular sobre la seva controvertida personalitat.
Totes aquestes anàlisis m’han ajudat a composar la meva visió particular dels que
s’ha dit entorn als fets que el mateix President s’ha inculpat. Aquest és el
punt de partida i final de la meva reflexió.
Parteixo
que el President Pujol ha reconegut haver permès que persones del seu entorn
cometessin un delicte continuat, durant molts anys, de frau fiscal. Aquesta és,
en essència el sentit de la seva confessió, ara per ara. Te consciència d’haver
cooperat per omissió i indiferència en un frau fiscal. No sabem si hi ha més
coses, però pel que se sap fins avui aquesta és el fet delictiu. Algunes
persones, a partir d’aquest dada han practicat un acarnissament públic d’en
Jordi Pujol que ha comportat, entre altres, negar-li cap paper en la història
recent de Catalunya. No comparteixo aquests judicis. Els trobo desajustats i mancats
d’equanimitat.
Trobo
una barbaritat, per exemple, exigir-li la seva renúncia als atributs i
reconeixements derivats per haver estat president de la Generalitat de
Catalunya, m’ha sonat a degradació pública. Ho considero totalment innecessari
i injust, especialment en relació a altres persones que no se’ls ha aplicat el
mateix criteri. Per més delictes que hagi comés el President Pujol és innegable
que la seva polièdrica figura ha tingut molta influència i protagonisme en el
progrés de Catalunya en els darrers anys. Personalment, no he estat mai votant
de Jordi Pujol, però això no impedeix reconèixer que Catalunya està on està
gràcies als seus objectius polítics i la seva inqüestionable dedicació per
assolir-los. Jordi Pujol té al seu darrera un obra feta que és positiva i ha
permès avançar Catalunya i als catalans. Molts dirigents polítics actuals s’han
fet un espai en l’arena política gràcies a Jordi Pujol. En els darrers anys he
tingut una relació més propera amb el
President Pujol i reconec que cada cop que he estat a soles amb ell, i en estat
unes quantes vegades, he percebut aquests instants com a cordials, afables,
educatius i n’he sortit animat a seguir fent el que estava fent.
La
vida de les persones està plena de contradiccions, algunes poden arribar a ser
greus des de la perspectiva moral. Però, fins i tot en aquests casos, aquesta
part obscura de la personalitat, no anul·la ni nega la dimensió moral d’altres
dimensions i actuacions de la mateixa persona. Per aquest criteri es negaria la
bellesa d’algunes obres d’art, l’excel·lència d’algunes novel·les, la
intensitat d’alguns poemes o la preciositat d’algunes peces musicals només per
feblesa moral dels seus autors. El criteris del foc nou radical, només l’han
practicat els partidaris de fer fogueres destructives contra l’imperi de la raó.
Per això, m’aplico a mi mateix la idea de ser més raonable en el moment de
valorar l’obra política del President Pujol i el meu judici moral sobre la seva
persona.
Jordi,penso exactament el mateix que has escrit.Per tant estic totalment d´acord amb el que dius.Pobre Jordi Pujol,tot s´ha fet servir per atacar Catalunya i fent-ho amb el nostre President Pujol estant logrant malauradament el que volien inclús amb persones de casa nostra que es deixen caure a la trampa.Penseu que com a minim ell declara el que a fet (que es petit al costat d´altres),cosa que ningú dels Barcenas,Gurtel,..... etc,etc ho fa.
ResponElimina