Valorar justament al President Jordi Pujol

Sobre el President Jordi Pujol s’ha opinat molt durant aquestes dies. La majoria dels comentaris s’orientaven a establir una distància emotiva vers la seva figura, pocs aportaven un visió més singular sobre la seva controvertida personalitat. Totes aquestes anàlisis m’han ajudat a composar la meva visió particular dels que s’ha dit entorn als fets que el mateix President s’ha inculpat. Aquest és el punt de partida i final de la meva reflexió.

Parteixo que el President Pujol ha reconegut haver permès que persones del seu entorn cometessin un delicte continuat, durant molts anys, de frau fiscal. Aquesta és, en essència el sentit de la seva confessió, ara per ara. Te consciència d’haver cooperat per omissió i indiferència en un frau fiscal. No sabem si hi ha més coses, però pel que se sap fins avui aquesta és el fet delictiu. Algunes persones, a partir d’aquest dada han practicat un acarnissament públic d’en Jordi Pujol que ha comportat, entre altres, negar-li cap paper en la història recent de Catalunya. No comparteixo aquests judicis. Els trobo desajustats i mancats d’equanimitat.

Trobo una barbaritat, per exemple, exigir-li la seva renúncia als atributs i reconeixements derivats per haver estat president de la Generalitat de Catalunya, m’ha sonat a degradació pública. Ho considero totalment innecessari i injust, especialment en relació a altres persones que no se’ls ha aplicat el mateix criteri. Per més delictes que hagi comés el President Pujol és innegable que la seva polièdrica figura ha tingut molta influència i protagonisme en el progrés de Catalunya en els darrers anys. Personalment, no he estat mai votant de Jordi Pujol, però això no impedeix reconèixer que Catalunya està on està gràcies als seus objectius polítics i la seva inqüestionable dedicació per assolir-los. Jordi Pujol té al seu darrera un obra feta que és positiva i ha permès avançar Catalunya i als catalans. Molts dirigents polítics actuals s’han fet un espai en l’arena política gràcies a Jordi Pujol. En els darrers anys he tingut una relació  més propera amb el President Pujol i reconec que cada cop que he estat a soles amb ell, i en estat unes quantes vegades, he percebut aquests instants com a cordials, afables, educatius i n’he sortit animat a seguir fent el que estava fent.

La vida de les persones està plena de contradiccions, algunes poden arribar a ser greus des de la perspectiva moral. Però, fins i tot en aquests casos, aquesta part obscura de la personalitat, no anul·la ni nega la dimensió moral d’altres dimensions i actuacions de la mateixa persona. Per aquest criteri es negaria la bellesa d’algunes obres d’art, l’excel·lència d’algunes novel·les, la intensitat d’alguns poemes o la preciositat d’algunes peces musicals només per feblesa moral dels seus autors. El criteris del foc nou radical, només l’han practicat els partidaris de fer fogueres destructives contra l’imperi de la raó. Per això, m’aplico a mi mateix la idea de ser més raonable en el moment de valorar l’obra política del President Pujol i el meu judici moral sobre la seva persona.