Homilies clares

Poc temps després de la seva elecció, el papa Francesc demanà als capellans que es preparessin millor les seves homilies i que parlessin perquè els feligresos no les trobessin insulses i incomprensibles. Avui, a la meva parròquia, Santa Maria del Taulat i Bernat Calbó, al Poblenou de Barcelona, i al monestir de santa Maria de Montserrat les homilies han estat interessants, comprensibles i educadores en la fe. A la meva parròquia, mossèn Francesc Romeu, ens ha ajudat als feligresos a entendre que cada un de nosaltres formen part del misteri del sagrat perquè no hi ha res més sagrat que les persones. Veritables temples del sagrat. Els llocs de culte de les religions, no són els espais sagrats de les religions sinó els respectius creients que acullen la crida dels deus per humanitzar el món. Els catòlics,  quan participem en la celebració eucarística rememorem la mort i resurrecció de Jesús d’on brolla la força de l’amor per transformar les injustícies i desigualtats de la societat.

A la missa conventual del monestir de santa Maria de Montserrat, el pare Josep Miquel Bausset, actual mestre de novicis, ha començat el seu comentari a l’evangeli d’avui, Jn 2:13-25 amb la idea que avui escoltat en la meva parròquia: “l’Església ha de denunciar els qui profanen el Temple de Déu, que és cada home i cada dona. L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat, com si no passés res i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció.” L’Església ha de ser veu profètica denunciant qualsevol forma de deshumanització o atac a la dignitat humana. Tot seguit Joan Miquel Bausset ha identificat algunes situacions que demanen alçar la denúncia profètica: “L’Església no pot callar davant el drama dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb indiferència, mira cap a un altre costat. L’Església no pot callar davant la immoralitat dels bancs (...)¿No és també una immoralitat les desigualtats socials o la corrupció, que fa que la política i l’economia esdevinguin una cova de lladres? O la misèria de les pensions que cobren la majoria de jubilats? És normal que un jutge imputi un delicte d’odi a un regidor per posar-se un nas de pallasso davant la policia?¿És normal que se segrestin llibres o es prohibeixin obres d’art? ¿És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel·lió i de sedició, quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat? ¿Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre, quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a “excessiva” la força policial? ¿No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?.

Davant d’aquesta situació Jesús no va mirar cap a un altre costat, per això l’Església tampoc no pot mirar cap a un altre costat. Per això acaba Josep Miquel Bausset  recordant que “la Quaresma ens convida a la conversió, a esmenar els errors comesos i a denunciar els qui trepitgen els més dèbils, els qui han convertit la política o l’economia en un mercat d’interessos, en una cova de lladres”.