La pregària ajudar a conrear una
vida interior on notem viva la presència d’aquest amor que ens estima i tot ho
transforma. En el moment del silenci interior es quan prenc consciencia de la
dinàmica del provisional i assumeixo la possibilitat que Déu es deixi trobar en
allò que faig i experimentar la possibilitat real de la salvació. Són en
aquests moments de retrobament personal amb l’experiència de Déu quan puc
demanar-li que em defensi dels enemics espirituals i temporals i em doni la fortalesa
necessària per tal de mantenir-me en aquella fe que enfonsa les muntanyes i
omple les valls i fa planer el camí de la vida..
La meva fe ha de ser proclamada
en diàleg i amb respecte. No vull que s’imposi a ningú, ni la meva ètica ni la
meva moral. Però sí que aspiro a poder-la proposar des de la meva església i en
llibertat. Vull estar present allí on les persones construeixen el futur;
m’agradaria fer-ho amb la mateixa actitud que han mostrat els bisbes catalans
en els seus documents pastorals Al servei del nostre poble o Creure en l'evangeli i anunciar-lo amb nou
ardor. El bisbes catalans parlen de proposar i no d’imposar. Aquesta església
que acompanya és la que trobo més adequada pels temps que vivim.
Des d’aquesta actitud de
testimoni acompanyant l’Església podrà proclamar la nova evangelització amb
respecte amb les creences d’altres persones, sense que això impedeixi donar
respostes clares i convençudes als interrogants d’aquells individus que cerquen
el sentit de la seva existència. La societat ha de respectar aquesta dimensió
pública de l’església. Aquest marc de llibertat i respecte mutu és la pedra de
toc per saber si la societat nostra és oberta o tancada. El que fa madura una
societat és la possibilitat de coexistir la creença amb la no creença. Aquesta
convivència és signe de llibertat i democràcia. Però aquesta coexistència ha de
manifestar-se a l’espai públic. Per això, és necessària la confessió convençuda
i pública de la fe. Fins i tot en aquells àmbits on la realitat sembla negar-la
o combatre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada