Tinc amics i coneguts en els CDR.
Són persones entregades i abnegades en fer feines d’extensió i difusió de les
idees republicanes i independentistes. Però, el CDR van més enllà d’aquestes
persones voluntarioses. Quan els CDR convoquen a expressar la indignació de
forma espontània i incontrolada perden el seu encant i esdevenen instruments útils
als serveis dels que volen destruir la independentisme. Això és el que està
passant en aquests darrers dies. Les manifestacions espontànies, que recullen
els estats d’ànim indignats, són també bona excusa per aplegar incontrolats de
tota mena. Des dels infiltrats del cossos policials fins els professionals de
la bronca que peregrinen de país en país per apuntar-se a qualsevol aldarull.
El més sensat fora que els
promotors dels CDR donessis la cara i demanessin un aturar aquesta energia de l’espontaneïtat
i canalitzar tota la indignació de forma productiva i, sobre tot, que faci mal
al moviment independentista. No ens ajuda associar respostes violentes a les
mobilitzacions independentistes. Ens hi juguem la nostre credibilitat,
especialment internacional i no ajudem, gens ni mica, a les persones que estan empresonades
o a l’exili. La independència republicana cal defensar-la a cara descoberta,
sense passamuntanyes o caputxes. Cal
donar la cara, neta i sense por perquè la causa que es defensa no pot amagar-se
ni camuflar-se. L’energia explosiva dels CDR caldria canalitzar-los per
estendre la base social de l’independentisme. Fora bo que els creadors dels CDR
i els seus mentors polítics reflexionessin sobre l’oportunitat de mantenir
aquesta forma de protesta que, en un moment determinat, pot conduir a una
violència no desitjada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada